Si tots els esforços i despeses que els estats i països fan per combatre el terrorisme...el jijhadisme...l'estat islamic.....els "pirates del mar"....etc..els destinessin a combatre la pobresa i la desigualtat...l'injústicia...
Si tots els esforços en instaurar la por al diferent....a la diferencia.....es destinessin a deixar de fabricar armes i vendre-les als països en crisi...
Si tots els esforços i despeses que occident destina a investigar aquelles malalties que afecten als ciutadans dels estats del benestar...es dediquessin a curar les infermetats que afecten a la majoria de la població......
Potser tindríem una oportunitat encara...de reconstruir un món millor.
diumenge, 31 d’agost del 2014
dissabte, 30 d’agost del 2014
SI ARRIBEU......
Paraules del LLach.....a la porta dels meus 60....
SI ARRIBEU
Si arribeu en la vida més lluny d'on pugui arribar,
moriré molt gelós del que m'haureu avançat.
I no em sabré resignar a no ser el millor vianant,
l'atleta més fornit, ni el més frondós amant.
I no em vulgueu consolar, només digueu-me, si de cas,
tot allò que haureu vist, i jo no podré mirar:
la fondària dels rius que els meus peus no mullaran,
la fragància del cos que no sabré estimar.
L'immensitat d'un cel en el que mai no he volat,
les espurnes d'un foc que no m'hauran cremat,
les barques que a la mar no sabré amarinar.
No, no em doneu consol, no em podré consolar.
I perquè sé que vosaltres anireu més lluny que jo,
estic gelós i content, molt gelós i content
de la sort que heu tingut, de la sort que tindreu.
Que tanmateix sé que mai no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant, només un vianant.
SI ARRIBEU
Si arribeu en la vida més lluny d'on pugui arribar,
moriré molt gelós del que m'haureu avançat.
I no em sabré resignar a no ser el millor vianant,
l'atleta més fornit, ni el més frondós amant.
I no em vulgueu consolar, només digueu-me, si de cas,
tot allò que haureu vist, i jo no podré mirar:
la fondària dels rius que els meus peus no mullaran,
la fragància del cos que no sabré estimar.
L'immensitat d'un cel en el que mai no he volat,
les espurnes d'un foc que no m'hauran cremat,
les barques que a la mar no sabré amarinar.
No, no em doneu consol, no em podré consolar.
I perquè sé que vosaltres anireu més lluny que jo,
estic gelós i content, molt gelós i content
de la sort que heu tingut, de la sort que tindreu.
Que tanmateix sé que mai no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant, només un vianant.
diumenge, 24 d’agost del 2014
UNS DIES A GALÍCIA
La bellesa d'un país.....de la seva costa...del seus monuments......
I el descobriment d'una fundació , la Fundación Araguaney
Subscriure's a:
Missatges (Atom)