Salut i visca la República!!
dijous, 28 de gener del 2016
dilluns, 25 de gener del 2016
Intervenció del Dia Internacional de l'Holocaust
Alcaldessa, autoritats, representants de les entitats , de les comunitats, dels centres educatius, amigues i amics. Gracies per ser aquí, i ajudar-nos a reafirmar el compromís de la nostra ciutat amb la llibertat i els drets humans.
Permeteu-me compartir amb vosaltres, en una data tant assenyalada com aquesta, 4 reflexions, i a l’hora 4 sentiments al voltant de les mateixes.
En primer lloc la EMOCIÓ. Emoció al recordar i honorar a totes aquelles persones , de diferents orígens, de diferents característiques, pensaments, idees....que van patir la deportació als camps nazis. Honor i memòria a les víctimes de totes les comunitats; Honor i memòria als republicans i republicanes espanyols, primers lluitadors contra el feixisme a Europa.
En segon lloc la RÀBIA. Ràbia i decepció, al comprovar que 71 anys desprès de l’alliberament dels Camps, seguim arrossegant el sentiment d’apàtrides, seguim sense aconseguir el reconeixement jurídic de les víctimes, sense el reconeixement de les culpabilitats, seguim amb monuments franquistes en peu, i suportant l’escarni de la subvenció a la Fundació Francisco Franco.
Ràbia de veure com les politiques de memòria s’han de fer sense suport ni recolzament oficial, sense ajuts per sensibilitzar, per explicar la historia, com s’obstaculitza sistemàticament l’obertura de les fosses...
En tercer lloc, la VERGONYA, Vergonya de veure el comportament de la vella Europa davant la crisi dels refugiats. De contemplar com més de 70 anys desprès, Europa maltracta als refugiats sirians com va maltractar als refugiats republicans que fugien del franquisme.
De veure com l’Europa de Brussel•les s’ha convertit en l’Europa del capital i no en l’Europa de les llibertats i la solidaritat per la que van lluitar, partir i morir les víctimes dels camps.
Vergonya de veure com proliferen murs i filferros de ganivets en lloc de braços acollidors.
Vergonya de veure com alguns països , desprès d’espoliar descaradament la terra d’origen dels refugiats , ara es volen quedar amb les seves pertinences.
Però també, l’ESPERANÇA. Esperança en tots aquests nois i noies que ens acompanyen. Esperança amb tot aquest jovent que participa amb nosaltres dels projectes de memoria , que participen del projecte Buchenwald.
Esperança en la seva mirada jove, en els seus ulls joves que vessen llàgrimes davant la porta del camp de Mauthausen o de Buchenwald.
Esperança en els seus punys joves alçats, ferms, compromesos i decidits en la lluita contra el feixisme.
Esperança en aquest jovent, que segur no s’ho mirarà i actuarà, que segur agafarà el testimoni de la dignitat de les víctimes, i ens ajudarà a barrar el pas a l’extrema dreta i al feixisme, a construir aquesta Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més, a construir aquesta Xarxa de trinxeres contra el Feixisme a Vilanova, a Catalunya, a Espanya i a Europa....
Esperança en aquests joves que segur ens ajudaran també a tancar d’una vegada per totes la llibreria Europa, exemple de permissivitat d’un Estat que es nega a condemnar el feixisme.
Gracies nois i noies, gracies pel vostre compromís, la vostra força, i la vostra empenta.
I a tots vostès, també gracies per ser aquí
Salut i República !
divendres, 22 de gener del 2016
Dia de l'Holocaust al memorial Democràtic
Una emotiva participació en l'acte de commemoració del Dia Internacional de l'Holocaust, organitzat pel Memorial Democràtic, sota el lema Testimonis de la Dignitat Humana. Emotiu per poder explicar, el projecte de Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme, Mai Més, que impulsem des de l'Amical i com aquest testimoni de la dignitat el van agafant tants joves , nois i noies , que comparteixen i participen dels projectes de l'Amical.
Emotiu també, per la interessant exposició de la dra Mercè Vilanova, explicant algunes de les entrevistes més rellevants a testimonis directes de la barbàrie dels camps. Emocionant sentir-la parlar del pare, i de les seves respostes i comentaris, sobre el camp de Buchenwald, sobre el mar, la llibertat, la visió dels mon que es te des del mar, i la capacitat de veure i entendre el món i vicissituds com la deportació, de la gent avesada a mirar la llunyania i l'horitzó.
Emotiu també, per la interessant exposició de la dra Mercè Vilanova, explicant algunes de les entrevistes més rellevants a testimonis directes de la barbàrie dels camps. Emocionant sentir-la parlar del pare, i de les seves respostes i comentaris, sobre el camp de Buchenwald, sobre el mar, la llibertat, la visió dels mon que es te des del mar, i la capacitat de veure i entendre el món i vicissituds com la deportació, de la gent avesada a mirar la llunyania i l'horitzó.
diumenge, 10 de gener del 2016
Cap de setmana al Priorat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)