BUCHENWALD, L’HOLOCAUST I GAZA

 Aquest any 2025, s’ha commemorat el 80é aniversari de l’alliberament dels camps nazis. L’aniversari del final de la segona guerra mundial i amb ell el final d’un dels episodis més cruels de la historia de la humanitat. La deshumanització i l’assassinat programat i industrial de milions de persones en els camps de concentració i camps d’extermini del III Reich. Un fet que des de llavors ha trasbalsat la consciencia de la humanitat, ha posat en dubte la seva mateixa essència  i ha fet com va dir encertadament Elie Wiesel , supervivent d’Auschwitz i Buchenwald, que “després d’Auschwitz, el món ja no fos mai més igual”.

Aquest any però, a Buchenwald, a l’abril, durant la cerimònia internacional de l’alliberament del camp va tenir lloc un fet excepcional. Un grup de joves estudiants , integrants del grup de l’Amical de Buchenwald, havien estat convidats pel Comitè Internacional de Buchenwald i Dora, a  fer una intervenció a l’acte central. Amb el professorat i el suport de l’Amical, havien redactat un manifest que volia representar el pensament del jovent europeu davant aquest important aniversari.

Així, el diumenge 6 d’abril, a primera hora de la tarda, quan va arribar el seu torn, la vintena llarga de joves van sortir a l’appleplatz del camp, i davant de centenars de persones, representants polítics dels diferents països, membres del Comitè Internacional, familiars dels deportats , supervivents.....tres noies de tres instituts d’Espanya van llegir el manifest. Un manifest al nostre parer, extraordinari, que sintetitzava molt bé la denúncia de les injustícies actuals al món, el perill de l’extrema dreta, que apel·lava a l’esperit del jurament de Buchenwald i als ensenyaments de Jorge Semprún o Stefan Hessel, i sobre tot ens posava a tots davant del mirall i ens reclamava , amb l’empenta de la joventut, menys paraules i més acció.

Però les noies , també amb la rebel·lia pròpia de l’edat , i després d’escoltar durant aquests dies a Weimar i Buchenwald, en els actes oficials, tota mena de justificacions a les posicions d’Israel i cap paraula o empatia pel que està passant a Gaza, van pensar que aquell era el lloc idoni i el moment adequat per a denunciar el que està passant ara mateix al món, i van acabar la lectura del manifest amb un paràgraf que no estava previst ni consensuat amb el CIBD (Comitè Internacional de Buchenwald i Dora), van denunciar les guerres actuals i especialment el genocidi que s’està comenten a Gaza.

I aquí va començar el conflicte. Les paraules de la jove lectora, van causar un destacat enrenou, entre la nova presidència del Comitè Internacional, el president sortint , representant jueu i el propi director del Memorial del Camp de Buchenwald, que es van precipitar a demanar explicacions i a desqualificar aquella intervenció.  Posteriorment per altres membres del CIBD, representants de països amb orígens jueus,  va començar un enviament de correus amb el refús a la intervenció de les joves i en conseqüència de rebuig a la persona que suposadament ho havia permès i facilitat, el signant d’aquest article.

Representants d’alguns països al CIBD, van qualificar la intervenció, les paraules de les noies, d’antisemites, per molt que vam explicar en diverses respostes que no era així , que les noies i la pròpia delegació espanyola de l’Amical, teníem molt clara la distinció entre el govern sionista d’Israel i el poble jueu. Sense deixar de banda que el poble palestí també és semita.

El fet , segurament rellevant, i que va motivar l’interès de molts mitjans de comunicació obliga a una àmplia reflexió. Sobre que es pot dir i que no en un acte de les característiques d’aquests, sobre la relació dels fets del passat i els del present, i com no, sobre qui te el patrimoni del patiment de les persones i quin es el valor de cada cosa.

Es obvi que Israel està cometen un genocidi. I el temps està donant la raó a aquestes joves valentes que es van atrevir a denunciar-ho a Buchenwald. Utilitzar la fam i la set com armes de guerra, destruir escoles i hospitals, assassinar metges i personal d’infermeria, periodistes, jugar amb la població civil obligant-la a desplaçaments forçats, a intentar trobar una mica d’aliment entre trets i bombardejos , no te un altra nom. Genocidi.

Es incompressible el refús que aquesta afirmació va provocar a Buchenwald. Incomprensible que descendents de les víctimes de l’Holocaust se sentissin ofesos i demanessin explicacions. Ells que haurien de ser els mes sensibles al patiment en record de la seva pròpia història . Com també és incomprensible la paràlisi de la comunitat internacional, i el paper que Alemanya està jugant en aquest conflicte. Sembla que encara arrosseguen un gran  complexa de culpabilitat.  

Les noies, com nosaltres podem entendre  la complexitat de la situació. I la gravetat de la Shoah. Però amb la legitimitat que ens dona ser hereus del patiment de les víctimes republicanes espanyoles en aquest camp de concentració i perquè havíem de ser fidels al jurament de Buchenwald, crec que precisament aquí teníem l'obligació de denunciar les injustícies, les guerres, l'auge de l'extrema dreta i per què no,  els genocidis que s'estan executant o s'han comès al món al llarg  de la història . Per què no s’ha de poder parlar a Buchenwald i als altres camps nazis,  dels genocidis a Rwanda, a Armènia, amb els Roginyes, dels assassins de masses i dels crims de guerra, que succeeixen a Ucraïna o a Palestina?

 

 

Enric Garriga

President de l’Amical de Buchenwald

Vicepresident per Espanya del Comitè Internacional de Buchenwald i Dora

80 aniversario de la liberación de los campos nazis. ¿Una oportunidad para la unidad de las Amicales?

 Este año 2025 se ha conmemorado el 80 aniversario de la liberación de los campos nazis. Hemos recordado el final de la segunda guerra mundial y con ella el que fue y ha sido uno de los episodios más crueles de la historia de la humanidad. El sistema concentracionario, el exterminio sistemático, industrial de millones de personas de diferentes características, procedencias, ideologías, estado físico, etc . Simplemente asesinadas por no ser útiles o no responder a los criterios exigidos por los nazis, o por ser considerados enemigos a suprimir.

En España, este año, hemos recordado a los deportados y deportadas republicanos y republicanas españoles, a estas personas luchadoras y resistentes antifascistas que combatieron primero contra Franco y luego contra Hitler, y por ello, por defender la República, las libertades y la democracia, fueron deportados y un gran numero de ellos asesinados en los diferentes campos del III Reich.

Este 2025 hemos recordado, hemos honrado, en muchas partes del país, a estas personas. Asociaciones, Amicales, administraciones hemos organizado actos de homenaje, inaugurado monumentos, y realizados viajes de memoria a los campos.

Hemos animado a los jóvenes a participar, les insistimos en que ellos son nuestro relevo y que deben ser los garantes de la transmisión de la memoria y de la defensa de nuestros derechos y libertades.

¿Pero todo se ha hecho en un plano de igualdad?  ¿o nos da la sensación de que hay deportados de primera y deportados de segunda?

Seguramente este 80 aniversario ha sido (aun es) una magnífica oportunidad para coordinar todo el movimiento memorialista de la deportación e impulsar una plataforma o espació de trabajo en común donde sumar esfuerzos y sinergias. Después de la reciente desaparición de las voces de los deportados /as , de los supervivientes; y a menudo la ya avanzada edad de los descendientes, de las segundas o terceras generaciones , es absolutamente necesario esta reunificación.

En España existen actualmente diversas asociaciones memorialistas de la deportación, las Amicales, que trabajan para que no se pierda la memoria y la historia de aquellas personas exiliadas y deportadas, reprimidas por el franquismo y por el nazismo. Amicales como la de Mauthausen, Buchenwald, Dachau, Ravensbrück o Neuengamme……o asociaciones como Triangulo Azul, Triangle Blau o Stolperteine Cordoba, pero a menudo la administración, las diferentes instituciones, olvidan esta diversidad, esta variada red asociativa, y acaban monopolizando su interlocución en alguna de ellas. Pareciera que solo una de ellas tiene la exclusividad y la representatividad de la deportación republicana.

Sin duda hay dos datos evidentemente relevantes. Que la mayoría de los deportados y deportados republicanos fueron recluidos en Mauthausen, cerca de 8000 de los casi 10.000 hombres y mujeres españoles fueron a parar al campo austriaco; y que la Amical de Mauthausen es históricamente la primera entidad creada en nuestro país, ya en la clandestinidad en 1962, y que es la asociación más fuerte y conocida. Méritos que es necesario reconocer y defender.

Pero a veces esta única mirada sobre la deportación española nos puede confundir y crear un relato alejado de la realidad. Por ejemplo, el hecho de que el triangulo azul se haya convertido en el emblema de la deportación en España, y se haya extendido la creencia de que todos los deportados españoles estaban marcados con este triangulo. Olvidando que esto solo sucedió en Mauthausen y que en el resto de campos los españoles fueros identificados con el triángulo rojo de presos políticos. Y quizás por significancia el rojo, la identificación de preso político, debería ser más relevante.

O que en muchos municipios cuando se han colocado monumentos, placas conmemorativas o se han realizado actos de homenaje, se haya inscrito solo “en memoria de los deportados a Mauthausen” con un cruel olvido de los deportados en otros campos.

Es evidente que no se trata de una cuestión cuantitativa, sino cualitativa, y que un deportado y una deportada, adquieren su valor por el hecho de haber sido deportados, indiferentemente del campo de destino. Todos los deportados y deportadas deberían tener el mismo reconocimiento y honor. Y a veces esto no sucede. Y se prima en los viajes, en las ayudas, en las invitaciones a actos institucionales de los representantes, en la presencia institucional, a un determinado colectivo, más numeroso sí, pero no exclusivo.

Debemos impulsar esta mirada integradora y esta visión unitaria de la deportación republicana a los campos nazis. Crear un relato más igualitario y poner en valor sus historias y sobre todo sus valores. Seguir luchando por los valores republicanos que en definitiva es seguir luchando por los Derechos Humanos, por la Democracia, por las libertades. Y esto deberíamos hacerlo todas las Amicales juntas.

Ya va siendo hora, como ya ha ocurrido en Francia o ya existía en países como Italia o Belgica,  que logremos crear un espacio, una plataforma, una coordinadora de todas las Amicales españolas, para sumar esfuerzos, compartir recursos, luchar contra nuestros verdaderos enemigos, el fascismo, el negacionismo, la extrema derecha… en definitiva el capitalismo.

  

Enric Garriga

Presidente de la Amical de Buchenwald

Vicepresidente por España del Comité Internacional de Buchenwald y Dora

 

estiu 2024

 Magnifics dies de descans a Helsinki, Porvoo i Tallin, admirant paisatge i paisanatge (que diria aquell) 

 

Buchenwald abril 2022

 Aquest any hem pogut retornar al format presencial de l'assemblea general del Comité Internacional de Buchenwald, i dels actes internacionals commemoratius de l'alliberament del camp.

L'assemblea, especialment important enguany, ha escollit nou president en la figura de Naftalí Fürts.

I també ha ratificat el company Joan Rubio, fill del deportat Josep Rubio, com a nou membre del CIBD en representació dels deportats republicans espanyols.

Als actes commemoratius, hem pogut recordar i honorar els deportats espanyols davant la placa al block 45, amb la presencia de representants de l'ambaixada d'Espanya a Alemanya, i del govern de la Generalitat a Berlín.

Enguany amb la participacio també dels alumnes del IES Luis Simarro de Xàtiva

L'Horitzó del mar de Buchenwald

 Un plaer i un honor poder anar presentant aquest llibre, que ressegueix la història del meu pare, però també tot el que va representar el nacisme i els camps de concentració, el camp de Buchenwald i la ciutat de Weimar, tota la feina feta amb l'Amical de Mauthausen, el Projecte Buchenwald, la Xarxa Mai Mès, i també les reflexions i propostes per combatre el feixisme avui.

CANVI CLIMATIC I SOSTENIBILITAT

 (enrigistrement pel programa de radio Cubelles , amb Ecol3VNG)

Molt bones

Fa uns dies vaig tenir l’ocasió de veure la darrera sessió, l’últim dia, de l’obra de teatre de moda d’aquest estiu a Catalunya.....”De que parlem quan no parlem de tota aquesta merda?”

Una comèdia , o millor una tragicomèdia sobre el canvi climàtic, que ens va fer riure força, però sobre tot que ens va fer, això espero, pensar ....pensar en tot el que està passant , en les causes i les conseqüències del tant anomenat canvi climàtic......Les notícies als mitjans  cada dia ens posen la pell de gallina o els pels de punta, com vulgueu, amb imatges que sembla impossible que deixin a algú indiferent . Incendis, inundacions, terratrèmols, sequeres, i un llarg etc.

I  fa també molts pocs dies les NNUU han publicat l’informe anual del panell d’experts sobre el canvi climàtic. I les conclusions no poden ser més esfereïdores .  Estem traspassant , sinó ho hem fet ja, el límit . El punt de no retorn. L’augment de l’escalfament global, de la temperatura mitjana del planeta, te unes conseqüències mortals per la humanitat.

Vaja, que estem malament, molt malament...fatal....

Però perquè ? quin es l’origen del problema ?

Resumidament . Dit clarament: el capitalisme!

Les polítiques capitalistes , neoliberals, que premien l’enriquiment de classes dominants, de minories i elits que acumulen  la major part de la riquesa del planeta. I que per fer-ho no tenen cap mania en destruir els recursos naturals, contaminar, explotar  persones i corrompre governs.

I on trobem l’esperança ?  en una altra paraula , també massa maltractada: la SOSTENIBILITAT.

us sembla una paraula nova?  Doncs no. Te ja molts anys , concretament de finals dels anys 80.....

Avui quasi tothom coneix a la sueca de moda? Si, aquesta noia, La Greta Thunberg, una activista mediambiental que amb la seva tenacitat i perseverança ha lograt crear , sobre tot entre els i les joves, una consciencia de que s’ha d’actuar ja per aturar el canvi climàtic...

Però abans de la Cimera de Rio de 1992, on es va definir l’agenda 21 , una altra persona nòrdica, en aquest cas  la ex-primera ministra noruega Gro Harlem Brundtland que va liderar el famós Informe Brundtland ,  un informe publicat al  1987 per les NNUU , que enfrontava i contrastava el desenvolupament econòmic amb la  sostenibilitat ambiental. Per primera vegada es posaven front  a front la economia, el creixement´, l’us de les matèries primeres,  vers la conservació, la protecció dels ecosistemes i de la vida al planeta.

Es a dir es va posar sobre la taula aquest concepte SOSTENIBILITAT.

Però sabem que és la sostenibilitat ?

En el mateix informe Brundtland, ja es diu que sostenibilitat vol dir que nosaltres podem utilitzar els recursos de la terra, del planeta, de manera que les properes generacions puguin disposar també dels mateixos recursos.

És a dir, que la recuperació dels recursos naturals, del planeta, es faci al mateix ritme que la seva utilització. Perquè ens entenguem, si tenim un bosc i tallem un arbre, dons al mateix temps en plantem un altre, de manera que sempre hi hagin els mateixos, i les properes generacions puguin seguir utilitzant aquest recurs.

Però sabem que això no passa, que l’ús i la destrucció dels recursos naturals va molt més ràpid que a seva reposició. I cada vegada , cada any, la data límit de l’equilibri, de capacitat de recuperació del planeta arriba més aviat. Hores d’ara ja hem sobrepassat aquesta fita del 2021. Si tots els països del mon tinguessin el mateix ritme de consum, es necessitaria quasi tres planetes per satisfer aquesta  inconscient tendència....

Que si, que estem molt malament.....

Però tornem a la Sostenibilitat. La sostenibilitat es un concepte una manera d’entendre i viure el mon i la vida que es basa en tres principis indissociables: la ECOLOGIA, la ECONOMIA i la EQUITAT. Es la famosa fórmula E3.

O sigui que no hi pot haver sostenibilitat sinó tenim cura del medi ambient, es a dir de la biodiversitat, dels ecosistemes, dels boscos, les plantes, els animals, l’aigua.....

Sinó som capaços de construir un sistema econòmic equilibrat, basat en el que ara en diem l’economia circular, o tot te un sentit i una mesura.

I sobre tot sinó som capaços de construir una societat justa. Basada en els drets humans i civils, en el repartiment equitatiu de la riquesa, en els drets de les minories, que aboleix la pobresa, que protegeix el bé comú, els serveis públics i enforteix la democràcia en el màxim exponent d’aquesta paraula.

Sostenibilitat, Objectius de desenvolupament sostenible, democràcia, comunitat, respecte.......aquest es el camí per a mitigar i adaptar nos al canvi climàtic.

Que us sembla si ens hi posem ja?

Apa , salut.

 

GENT GRAN: AJUT O DESTORB

 No hi ha dubte de que un dels comentaris i reflexions més esteses dins de qualsevol moviment, associació, grup social o col·lectiu, és el de la manca de continuïtat, de relleu. Dit d’una manera més planera, com és que costa tant que la gent s’involucri i participi activament, per això en diem activisme, dels moviments socials, polítics, veïnals, etc etc? 

I aquest fet s’agreuja amb el que podríem anomenar “bretxa d’edat”, quan ens preguntem com és que els joves no venen a participar dels moviments i els projectes de les entitats, associacions o qualsevol mena de col·lectiu ?

Un anàlisi , superficial cert, de qui hi ha majoritàriament al capdavant de les entitats, i una mirada als fòrums de debat de qualsevol tipus, ens fa adonar del promig elevat d’edat dels assistents. Ja sé que es una evidècia. Però ho he volgut remarcar.

A partir d’aquí, tornem a la pregunta inicial. Què passa amb el relleu? Per què la gent no s’incorpora a l’activisme (de qualsevol causa....)? per què els joves semblen estar distants.....? no els interessa? No en són sensibles? 

No fa gaire, mentre un grup (perdoneu la gosadia....) d’activistes, els de “tota la vida” discutíem i una vegada més ens queixàvem de la manca de substituts, de la presència de joves als nostres moviments, una veu clarivident va apostar: “No vindran fins que vosaltres no marxeu”. Sabies paraules. I un potent missatge per a reflexionar. I una reflexió que ens obra o aboca a un seguit d’altres intuïcions que cal destriar.

És evident que la gent més jove té un potencial extraordinari, un coneixement en moltes matèries molt superior a nosaltres, una visió del món diferent (per això són joves) i lògicament unes estratègies i unes maneres de fer diferents. I segur que el que volen és promoure, o proposar o imposar, la seva manera de gestionar. El món canvia constantment , i les maneres de pensar i de fer, també.

Però aleshores què fem amb la gent gran? Què fem amb els que fins ara havíem tirat del carro ? els que havíem dedicat els nostres esforços a tantes causes diferents, algunes perdudes i altres amb continuïtat necessària.....

La gent més gran, som un ajut o un destorb ?

La resposta no és gens fàcil. Per una banda, és evident que la joventut , com dèiem, té més força, coneixements, esperit rebel, maneig de les noves tecnologies..... però per altra, la gent més gran te aquest valor (possiblement tant menystingut avui) que és la experiència i un llarg coneixement de molts aspectes de la vida fruït de llargues reflexions, de molts experiments , de molts intents de canviar el món, de moltes ensopegades , de cometre molts errors...en definitiva una llarga experiència de la vida, precisament per haver-la viscut...

Aleshores la pregunta clau és doncs si les dues coses són importants, com fem el traspàs ? o com fem la transició ? com deixem pas, deixem espai als joves, però sense manllevar el coneixement i l’experiència dels grans....?

Com sempre hi ha uns valors o principis que ens poden ajudar. Els valors de la tolerància, la modèstia, pensar que qualsevol persona no ho sap tot, però que tothom té coses que pot aportar i que de qualsevol persona, jove o gran, sempre es pot aprendre. Aquest valor, precisament de voler (i saber) aprendre. Reconèixer el valor dels altres i acceptar que no hi ha ningú imprescindible ni ningú que  pugui  conduir eternament una causa o una entitat.

Cal saber deixar pas, fer un pas al costat i obrir espais als nous participants i activistes, fins i tot quan pensen diferent o aporten altres visions de la situació, i altres mecanismes de gestió. Cal acompanyar als “aprenents” , però deixar-los volar ben aviat; Fer aquest pas al costat i deixar pas, sortir de l’escena, però quedar-se a la platea, per poder aportar aquesta visió des de l’experiència, el consell del savi que ha viscut, la orientació i la opinió sense la pressió de voler imposar cap criteri.

En el fons , com quasi sempre, hi ha una paraula clau: complementarietat. Les dues mirades la rauxa del jove i el seny del gran son necessàries , és complementen. I amb la tan anomenada educació, formació per a gestionar el bé comú, la comunitat, la cosa pública, segurament entendrem que no podem prescindir de cap d’aquests valors. Que senzillament hem d’aprendre a posar , com en un puzle, cadascun al seu lloc.

El mirador de la memoria

 Posa els pels de punta contemplar aquest impressionant monument a la memoria, al municipi de El Torno, molt a prop de Plasencia. Monument als oblidats de la guerra civil i de la dictadura..........Ens queda molta feina per fer....

EL COMIAT A L’AMICAL

 La propera assemblea general de l’Amical de Mauthausen i altres camps del proper 19 de juny, serà la meva darrera assemblea com a President de l’associació.

Han estat 8 anys al capdavant d'aquesta associació. I ha arribat l'hora del relleu. 8 anys, 2 legislatures hauria de ser el temps màxim de permanència en qualsevol lloc de direcció. No és bo que les persones romanguin eternament al capdavant dels moviments o de les entitats. Cal, renovar, deixar entrar sàvia nova, noves idees i noves maneres de veure el món i de definir estratègies, metodologies i noves eines de comunicació. Cal deixar pas a la joventut, deixar a pas a uns altres. Les associacions no poden estar sempre en mans de les mateixes persones.

Ho deixo per això i per altres motius que ara mateix no venen al cas. Passo  a ser voluntari,  per a seguir treballant en els projectes Buchenwald, i donar suport a l’associació en tot allò que se’m demani, especialment en el suport a la Xarxa Mai Més.

Seguiré lluitant com sempre, per la memòria de la deportació, i pels valors republicans amb l’Amical i en altres fronts, lluitant contra el feixisme, en l'àmbit més actual, i amb altres projectes i entitats més vinculades a la realitat d'avui, i on pugui col·laborar per fer el que sempre he intentat, que es fer el món una miqueta millor....

Per la meva banda, ha estat un honor i una gran responsabilitat presidir Amical de Mauthausen. He intentat fer-ho el millor que he sabut, segurament amb molts errors i potser també sense haver sabut explicar algunes idees o projectes, i que això hagi causat algun malestar en algun moment.

Espero que l'Amical sigui, segueixi sent, una associació plural, tolerant, integradora de diferents sensibilitats i on se segueixin complementant les diferents maneres d'abordar la història i sobretot de comunicar-la. No podem oblidar quin és el nostre paper i que la difícil tasca que assumim des de tants anys enrere, exigeix ​​sumar esforços, col·laborar, adaptar-se als nous temps, als nous instruments i als nous llenguatges. Parafrasejant els juraments de Buchenwald i de Mauthausen, la nostra missió és acabar definitivament amb el feixisme i construir el món lliure, just i en pau.

Però crec que en aquest comiat  és important fer l'anàlisi de la situació present des d'una perspectiva global. Des de l’Amical tirem endavant  múltiples accions i projectes que desenvolupem en molts camps, des de la investigació, arxiu, publicacions, a la sensibilització, divulgació i comunicació en centres educatius i en xarxes socials, passant pels nombrosos actes commemoratius, i un llarg etc.

Per això, crec més important ressenyar el nostre paper i la nostra responsabilitat en mantenir aquesta memòria de la deportació republicana, i fer-ho en aquests temps on el perill d'involució i de creixement de l'extrema dreta és ja palpable i el nostre compromís en la lluita contra el feixisme mantenint vius els juraments de Mauthausen i de Buchenwald és absolutament imprescindible. Per això, crec vital, millorar i ampliar el nostre camp d'acció, millorar la nostra capacitat operativa, consolidar els nostres projectes com la Xarxa Mai Més.

Les propostes per al futur immediat, passen sens dubte, per aquests projectes transversals, per mantenir i augmentar les relacions i els contactes amb les institucions, tant locals, com regionals i nacionals. Però també amb les internacionals.

I així mateix amb les associacions germanes. Sense perdre el lideratge, i el paper referent històric que l'Amical té, és important teixir i millorar complicitats amb tots els camps, amb els seus memorials i els seus comitès internacionals, treballant per introduir la nostra presència en ells. Treballar per enfortir la nostra fraternal relació amb l'Amical de Mauthausen de França, i també amb les altres associacions com l'Associació Francesa de Buchenwald, la de Sachsenhausen o la FIR o la ANED italiana.

I a casa nostra, no podem avançar, sense reconèixer la pluralitat de les diferents associacions o amicals creades a Espanya. Hem apropar-nos a elles, a totes, i afavorir la suma d'esforços i la creació d'objectius comuns. Potser ja va sent hora de proposar la creació de la Federació d’Amicals Ibèriques (FIR?) O una plataforma o coordinadora que uneixi a familiars, estudiosos i activistes per la memòria.

 

Sempre és agraït visitar Bilbao

I els voltants, amb la millor companyia.....

FLIX

Emotives activitats  a Flix, amb l'associació "El Biberó" i l'Ajuntament de Flix, una xerrada sobre la deportació republicana, l'Amical i la prevenció del feixisme, i el 8 de març participant a la inauguració de la Plaça Neus Català.

           

ACTUALITZACIÓ

Aquests dies, son ben especials. Estem confinats a casa per la crisi del coronavirus. I ara com diu el tòpic, tenim temps per fer tot allò que el dia a dia no ens deix fer. I una d'aquestes coses es actualitzar aquest blog, aquesta espècie de diari, que porta un any, pràcticament abandonat.
Fem un intent de posar-lo al dia.

Des de l'abril de l'any passat.....

Els actes commemoratius a Buchenwald , abril,2019....

La VII Trobada de Joves de la Xarxa Mai Més, a Sant Boi, abril 2019...

El viatge i els actes a Mauthausen maig, 2019

Xerrada al Lycèe Aristides Maillol de Perpinyà...

                                  

Les vacances a Mùrcia, amb interessant contactes amb els historiadors locals per a la Xarxa Mai Més.

L'aniversari, setembre 2019....

Curs UNED a Madrid

Inauguració Exposició sobre Auschwitz a Gernika, octubre 19

Premi 13 Rosas a Gijon, octubre 19

Assamblea de l'Amical a Perpinyà i RibesAltes

Reunio del Comités Internacionals dels Camps, Madrid 2 de novembre

V Trobada d'ajuntaments Xarxa Mai Més, Sabadell 15 de novembre

Presentació llibre Alfonso Ceron a Alhama de Murcia

 II Trobada de Joves de la Xarxa Mai Més del País Valencià a Xàtiva, 13 de desembre.

Conmemoracio del Dia Internacional de l'Holocaust a Vilanova.

Dia de l'Holocaust a Manresa, Sabadell i Sant Boi de LLobregat.

Reunió amb l'Amical de Mauthausen de França, Paris 11 de gener

Inauguració memorial als deportats republicans a Madrid 30 de gener.