A la commemoració de l'alliberament del Camp de Buchenwald

                                                 amb el president del CIBD .Sr.Bertrand Herz

Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust. Recordar per prevenir

Catalunya celebra la propera setmana el Dia Internacional  en record de les víctimes de l’Holocaust , amb un seguit d’actes primer el dimecres 25 al Palau de la Generalitat i a la Pl. de Sant Jaume, i el dijous 26 al Parlament de Catalunya. Aquesta diada s’escau l’aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, el 27 de gener de 1945 i el seu objectiu és recuperar la memòria històrica de la Shoah (el genocidi contra el poble jueu, que va comportar l’extermini de 6 milions de jueus), el Porrajmos (genocidi contra el poble gitano, amb més de 250.000 víctimes) i la persecució i assassinat de republicans catalans i espanyols deportats als camps nazis, opositors, homosexuals, malalts mentals, Testimonis de Jehovà, etc.

Perquè hem de participar a la Cursa Popular?

Diumenge 23 arriba una nova edició de la Cursa Popular Ciutat de Vilanova, memorial Ricard Arnàez. Ni més ni menys que la XXXIII edició. 33 anys ininterromputs que sens dubte la col·loquen entre les curses populars més antigues i tradicionals del país. Desprès de 33 anys, recordem els seus inicis, la recuperació de la democràcia desprès dels anys foscos de la dictadura franquista, i l’eufòria ciutadana per ocupar l’espai públic i reivindicar la participació i la implicació en els afers col·lectius.

PER FI, ARA SI , S’HAN ACABAT ELS TOROS A CATALUNYA

Semblava que no havia d’arribar mai aquest moment, semblava que els impediments eren masses i massa difícils de superar, semblava que a darrera hora, algú es faria enrere..... però  no ha estat així, i desprès del pas importantíssim de la prohibició de les corrides pel Parlament de Catalunya, aquesta darrer cap de setmana, Barcelona, ha viscut el pas previ a l’entrada en vigor de la llei , al gener del 2012, la celebració de la darrera cursa a la Monumental.

Tornant de BOLIVIA

I una vegada més d'admirar la gran bellesa d'aquest país, de la seva gent i la seva historia.....des de la cultura tiwuanacota.....fins a la guerrilla del Che....o el govern de l'Evo.....

Un país, que a la seva constitució es defineix com a Estat Plurinacional.....el seu ministeri es diu de "cultures"....i tots els rètols oficials estan en aymara i en castellà...

Reflexions sobre L’ORTOLL, o cap on va Vilanova ?

Introducció

Des de ja fa molts dies, l’Ortoll s’ha convertit en un dels debats ciutadans més intensos, al carrer, als mitjans de comunicació i en l’àmbit polític institucional. I això no és ni causal ni banal. L’Ortoll no és simplement un espai de la ciutat, una part més o menys gran del mapa del municipi. Es molt més que això, es un dels pocs espais sense urbanitzar , que acull un ampli llistat de valors naturals, paisatgístics i arqueològics, i representa a l’hora un element emblemàtic d’una manera de pensar i de fer, i del model de ciutat en que volem convertir la Vilanova del Futur.

paraules del meu fill Enric en el comiat del seu avi Jaume.

Potser fa un any, o una mica més, el meu avi em se’m va quedar mirant els peus, em va mirar i em va dir: Aquestes bambes que portes, quan ja no les necessitis, a mi m’anirien bé. Tenint en compte que feia temps que gairebé no sortia de casa, crec que és una exemple per explicar quina era la filosofia de vida de l’home que ens acaba de deixar. Optimisme per sobre de tot, sigui el que sigui que et prepara la vida.


En Jaume Ubia era per sobre de tot una bona persona. Home de poques paraules, sempre era allà, observant-ho tot. Semblava que no hi era, però quan menys t’ho esperaves es deixava notar i llavors ja ningú l’oblidava. Va anar acceptant allò que la vida li donava sempre amb un somriure. Amb un somriure i amb la seva mirada sincera i transparent, unes armes amb les que no va fer més que anar-se guanyant simpaties per allà on passava. Al Jaume, amb major o menor mesura, tothom el recordarà amb amor, tendresa i respecte, perquè això és el que ell va anar sembrant durant els seus 88 anys de vida.