Explicant L'experiència dels Horts Urbans i Socials de Vilanova

Participant a la Setmana de la Sostenibilitat de Vila real, amb la presentació de l'experiència dels Horts Urbans i Socials de Vilanova i la Geltrú.

L'Assemblea de l' Amical a Mequinensa

 Trobada amb professorat de l'Aragó per a impulsar la xarxa de memòria i prevenció del feixisme Mai Més

 Recepció a l'Ajuntament per part de l'alcaldessa Magda Godia

 inauguració de la placa en memòria dels deportats i deportades de Mequinensa

Assembla General de l'Amical

Acte d'homentage als deportats de Santa Coloma de Gramanet

« Quelles mémoires du Résistant Déporté en Europe ? »

Participant a Estrasburg a la taula rodona sobre la memòria de de la deportació, amb l'Amical Mauthausen  i l'associació de Buchenwald, de França.

I Visitant el Camp d'Struthof.

ORGULL DE PARE

Fer 60 anys...i tenir al costat uns fills com els meus és tota una satisfacció....gràcies nois, per lo d'ahir...gràcies per ser com sou... gracies per estar sempre aqui...... Un orgull...
Soc conscient de ser l'enveja de mols altres pares....

Em sembla que.....

Si tots els esforços i despeses que els estats i països fan per combatre el terrorisme...el jijhadisme...l'estat islamic.....els "pirates del mar"....etc..els destinessin a combatre la pobresa i la desigualtat...l'injústicia...

Si tots els esforços en instaurar la por al diferent....a la diferencia.....es destinessin a deixar de fabricar armes i vendre-les als països en crisi...

Si tots els esforços i despeses que occident destina a investigar aquelles malalties que afecten als ciutadans dels estats del benestar...es dediquessin a curar les infermetats que afecten a la majoria de la població......

Potser tindríem una oportunitat encara...de reconstruir un món millor.

SI ARRIBEU......

Paraules del LLach.....a la porta dels meus 60....

SI ARRIBEU

Si arribeu en la vida més lluny d'on pugui arribar,
moriré molt gelós del que m'haureu avançat.
I no em sabré resignar a no ser el millor vianant,
l'atleta més fornit, ni el més frondós amant.

I no em vulgueu consolar, només digueu-me, si de cas,
tot allò que haureu vist, i jo no podré mirar:
la fondària dels rius que els meus peus no mullaran,
la fragància del cos que no sabré estimar.

L'immensitat d'un cel en el que mai no he volat,
les espurnes d'un foc que no m'hauran cremat,
les barques que a la mar no sabré amarinar.
No, no em doneu consol, no em podré consolar.

I perquè sé que vosaltres anireu més lluny que jo,
estic gelós i content, molt gelós i content
de la sort que heu tingut, de la sort que tindreu.
Que tanmateix sé que mai no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant, només un vianant.