ENRIC GARRIGA E.

diumenge, 28 de gener del 2018

Amb l'Amical de Mauthausen un any més a Vilanova

Un any més commemorant el Dia Internacional de l'Holocaust a Vilanova, amb els joves, INS i entitats, de la ma de l'Amical. Memòria i prevenció del feixisme. #mai més.

dissabte, 27 de gener del 2018

DIA INTERNACIONAL DE L'HOLOCAUST

Un honor encendre l'espelma en memòria dels deportats per motius polítics i pels deportats i deportades republicans a l'acte institucional del Parlament de Catalunya. Un honor també recordar que al 2006 el meu pare va encendre també aquesta espelma en representació de l'Amical de Mauthausen.

dissabte, 13 de gener del 2018

Homenatge a Eliseu Villalba

Emotiu homenatge al Mercat del Ninot, a un dels fundadors de l'Amical de Mauthausen, l'Eliseu Villaba, treballador del mercat i supervivent del camp. La seva lluita continua i el seu exemple i guia, ens encoratgen a seguir lluitant , com ell, contra el feixisme, i per un món nou solidari i en pau.

dissabte, 23 de desembre del 2017

Cercant l'estada del pare a Banyuls

Desprès de passar per Argelers, i les CTE, Marcel.li Garriga s'instal.la al 1942, a Banyuls sur Mer, a fer de pescador, despres de participar en activitats de la resistència cau en una redada de la Gestapo al febrer de 1943, que portava el nom de "escuma de mar". Aquell dia va començar el cruel periple per les presons de PortVendres, Perpinyà, el Camp de Compienge i finalment el Camp de Buchenwald.

Fent averiguacions a l'ajuntament de Banyuls, sembla que aquesta casa on va estar la Villa Belle Vue, podria ser aquesta......

diumenge, 10 de desembre del 2017

Rivesaltes

Resseguint els rastres de l'exili i la deportació republicana al Memorial de Rivesaltes. Una important eina al servei de la memòria i la prevenció del feixisme.

dissabte, 18 de novembre del 2017

Manifestació contra les agressions feixistes

Recollint el jurament de Buchenwald i el de Mauthausen, i perque no podem restar impassibles front al creixement de l'extrema dreta i els moviments feixistes, avui a la manifestació d'UCFR a Barcelona.

Felicitats Sant Fruitós

Emotiva i interessant inauguració de la exposició sobre els deportats de Sant Fruitòs. Excel.lent treball dels joves del INS Gerbert d'Aurillac, amb el nostre recolzament i el de l'ajuntament. Bona mostra del treball de la Xarxa Mai Més.

Subscriure's a: Missatges (Atom)

EL COMIAT DEL PARE

El Marcel·lí Garriga, el Marcel·lí, el pare, s’ha mort.

En el seu comiat, al tanatori , unes paraules sobre ell.

El Marcel·lí va ser una d’aquelles persones que no va tenir una infància i una joventut fàcil. Perd els pares a l’adolescència, treballa des de molt jove al mar i a la Platja i amb prou feines va a l’escola.

I als 20 anys esclata la guerra, l’escola militar, el front d’Aragó... una guerra que ell acaba amb el grau de capità de l’exèrcit republicà.

Desprès la retirada, l’exili, el camp de Concentració...

I la tornada a un país, gris, oprimit....

Que fins fa 4 dies no ha reconegut a tots els represaliats pel Franquisme.

El Marcel·lí ha estat una de les moltes persones que no van tenir joventut, que no van poder tenir una vida plena, i no van poder accedir als estudis.

Però, el Marcel·lí, ha estat una persona extraordinàriament culta, la seva gran inquietud per aprendre, les seves ganes de llegir, de llegir de tot, de viatjar, el van dotar d’una amplia cultura . Amb ell podíeu parlar de qualsevol tema... especialment d’història, de política, de geografia, però també de literatura, de musica, de ciència,.....

El Marcel·lí ha estat sempre un home amb criteri, amb opinió, i La seva cultura ha estat complementària de la seva lucidesa.

El pare del meu pare, el meu avi, l’Enric Garriga era el Rebelde..... nosaltres som de Cal Rebelde.....

Als 20 anys va anar al front a lluitar per la democràcia, la llibertat i la República..... però l’esperit de cal Rebelde sempre l’ha acompanyat.... treballant pels pescadors al Pòsit, pel barri de mar en les lluites veïnals dels anys 70, reivindicant el salvament de la façana del Pòsit (que va construir el seu pare, primer patró del pòsit l’any 21 o participant i implicant-se sempre en els fets socials i ciutadans de la nostra vila.

Com a treballador, com a ciutadà i també desprès ja jubilat als esplais i casals de gent gran.

Va aprendre informàtica, escrivia articles, poemes, el llibre sobre les seves experiències a Buchenwald, cartes als diaris denunciant situacions injustes o opinant sobre d’altres.

Fins al darrer dia....conscient....lúcid.....diumenge encara va votar pel referèndum de la independència ...

Agraïment personal al seu mestratge

Tots a la família li devem molt, els seus fills i els seus nets, a ell i a la seva dona, la nostra mare i avia....

D’ells hem heretat ....

La Inquietud per aprendre

La Tolerància per acceptar la diversitat i les idees noves.

I la Rebel·lia per a combatre la injustícia

Els hi hem d’agrair que a casa, sempre hi hàgim vist i trobat, llibres, llibres i discos de musica francesa, catalana....diaris.....

Que Sempre hàgim tingut les portes obertes i la comprensió i el recolzament per poder ser nosaltres mateixos.

El mon que hagués volgut

La gent que va fer la guerra, que va perdre la joventut lluitant pels ideals sempre ha arrossegat la decepció no sols de veure el que va passar a Espanya....sinó també el que està passant a la resta del mon actualment.

El pare, al cas de tot el que passa, hagués volgut poder veure un món més just, solidari, sense fam, respectuós amb l’entorn i sense el perill del canvi climàtic a tocar.

Recordem-lo

El Marcel·lí de Cal Rebelde ens ha deixat, però sis plau recordeu-lo com ell hagués volgut:

Vital, inquiet, participatiu, solidari....

Recordeu-lo llegint poemes, cantant a la coral, jugant a la petanca, conversant, passejant per Vilanova i per la seva platja, tripulant una barca o un Iot,.....vivint la vida que li va costar tant de domar i de gaudir.

I quan tingueu ocasió i penseu en ell, preneu-vos una copa de cava a la seva salut, i penseu com deia ell “mai menos...”.

Vilanova 10 de desembre del 2009