CLAUS per entendre i potenciar la transició

Preguntes claus al voltant del procés de transició:

Es evident que la societat es troba immersa en una situació de canvi. El model socioeconòmic imperant fins ara, ha demostrat no ser adequat per resoldre les demandes i fenòmens tant greus com el canvi climàtic, la degradació ambiental, la pèrdua de la biodiversitat, l’augment de la pobresa, i de les desigualtats, etc, etc , que son una evidència més de la necessitat del canvi.

 Un canvi que ha de facilitar i promocionar un nou model de societat , possiblement més basat en els valors , en la sostenibilitat, en la justícia, la proximitat , la autosuficiència i la responsabilitat individual.

El canvi cap al nou model, la transició, requereix una estratègia  definida, i tenir respostes clares  a algunes preguntes claus.

La transició es un moviment viu, molt viu, que comença a crear arreu del mon, experiències, corrents, accions, estratègies, models, noves formes de veure i de gestionar la comunitat, que de mica en mica van nodrint el banc de recursos de la transició i van aportant noves idees i noves solucions als vells i nous problemes que van sorgint.

Però , no podem perdre de vista ,l’objectiu final del moviment de transició, el canvi de societat i l’establiment d’una societat més justa, igualitària i sostenible. I en aquest sentit cal analitzar si tots els esforços que es fan sota el paraigua de la ”transició”  es fan en la mateixa direcció i sentit, i si  el seu cost es eficient i coherent amb els resultats obtinguts.  La precipitació i l’excessiva prudència o lentitud, poden no ser suficient útils per a resoldre la situació de pobresa i injustícia de molts milions de persones al món.

Per això, la transició ha de resoldre i donar resposta a les claus estratègiques que li poden donar la suficient credibilitat i validesa per a ser instrument del canvi i alhora per a ser assumida per una part suficient  de la societat que la faci real, practica, i transformadora.

Necessitem aclarir i definir, quines  accions de la transició ajuden a transformar la societat ; quins aliats necessitem per a rendabilitzar la nostra tasca i el nostre esforç, en termes de transformació real; quina es la velocitat de creació, sensibilització, extensió, etc. per afrontar la transformació amb garanties i no acabar sent deglutit pel propi sistema al que volem combatre. I finalment, quin és l’àmbit geogràfic adient per enfocar la transició; quin es , en línies generals, l’espai físic de desenvolupament de les propostes de transició. Quan el lema “pensa globalment i actua localment” es transfereix al territori, cal definir els límits de “lo local”.

Les claus:

1.- EL CONCEPTE

Quan una acció o activitat esdevé transformadora ? quins son els paràmetres per a la seva valoració? Quantitatius o qualitatius? Fins on ha d’arribar? Quina es la relació estre cost/esforç i resultat ? quan una acció de la transició és considerada  reeixida ? quina es la diferencia entre revolució i adaptació ?.

2.- L’ ESTRATÈGIA

Amb quins agents cal col·laborar...quines son les sinergies  a potenciar ?  per tal d’assolir millors i més ràpids resultats. Quin ha de ser el paper de la societat civil, quin el paper de les institucions i quina relació cal establir entre ells ? Quina es la estructura participativa adient, i quins son els límits de la participació (si n’hi ha ) en la presa de decisions, i en la gestió de les coses comunes (de la Res Pública) i dels espais naturals i/o comunitaris.

3.-EL RITME

Quina es la velocitat o el ritme adequats o  indicats per afavorir la transició?

Quan l’expansió i consolidació de les propostes de transició esdevenen transformadores i aporten canvis estructurals i mecanismes permanents?. Quan les iniciatives de transició, ajuden al canvi, es a dir ajuden a resoldre la problemàtica d’una part important de la societat, en el moment que aquesta ho necessita, més enllà de ser una experiència pilot o demostrativa? Com compaginar la necessitat d’experimentar, de provar, de crear les bases per al canvi, d’avançar amb pas fer, sense cometre errors,... amb l’exigència d’aportar solucions a curt termini als problemes més greus que actualment la humanitat te plantejats?

4.- L’ ÀMBIT

Quin es el radi d’acció de lo local ? quin és l’àmbit geogràfic adequat o  indicat per afavorir la transició ? Quin es el marc adient per a per una banda construir la co-responsabilitat individual, i per altra gestionar l’autosuficiencia sostenible ? Quina es la unitat de gestió (geogràfica) de la transició ? aquell espai on la comunicació, la relació i el coneixement mutu social, permet la construcció d’una confiança i una estructura funcional basada en la presa comuna de decisions, en l’autosuficiència energètica i de consum, i  la millor relació amb les altres unitats (cèl·lules) de la xarxa ?.

En aquest moment, possiblement el moviment de transició, te més preguntes que respostes. Però sens dubte te una força i una voluntat de canvi  que anirà aportant aquestes respostes.  Des de l’anàlisi i la reflexió, cal anar cercant aquestes sortides.....

E.

Aclariment sobre EVO MORALES

Evo, el indígena gracioso

Hay estereotipos que hacen fortuna y crean muchos equívocos. De Zapatero, por ejemplo, Rajoy acuñó aquello de que era un bobo solemne y cuando quiso darse cuenta de que no era tonto del todo ya le había ganado dos elecciones. Con Evo Morales ocurre algo parecido. En España se le considera poco menos que un indígena analfabeto con ínfulas de dictador, imagen a la que contribuye con denuedo la derecha y cierta prensa que se dice progresista y que hasta hace no mucho era propietaria de varios medios de comunicación en Bolivia aliados de la oligarquía local, gente toda ella progresista hasta la médula.

Ridiculizan ahora a Morales por haber culpado a la comida transgénica de la calvicie europea y a los hormonados pollos de granja de la homosexualidad masculina. Y evitan decir que su público estaba formado por 30.000 delegados asistentes a Conferencia Mundial de los Pueblos sobre Cambio Climático y los Derechos de la Madre Tierra a los que trataba de inculcar los beneficios de consumir sus productos locales en vez de los importados y favorecer así a sus maltrechas economías. Morales no es Demóstenes y su ciencia es más que discutible, pero su mensaje fue inequívoco: el pollo criado en casa, antes que el industrial; la papa autóctona, antes que la patata holandesa; y la chicha antes que la Coca-Cola, que es verdad que como desatrancador de tuberías no tiene precio.

Como con la anécdota vamos tirando y nos reímos una barbaridad, se evita también explicar que, además de calvos y de hormonas, propuso crear un Tribunal Penal Internacional del Clima en el que enjuiciar a los países que incumplan los acuerdos sobre emisiones contaminantes, reducir éstas a la mitad y convocar un referéndum mundial para establecer los mecanismos para salvar al planeta. Ya nos reímos menos, ¿verdad?

Evo no es Einstein pero sabe sumar y hasta dividir, y cuando afirma que con los 4.000 millones de dólares que cada día se gastan en el mundo en defensa y armamento se pagaría la deuda externa de Bolivia, algunos deberían enrojecer de vergüenza. Morales no tiene títulos y viste con orgullo unos jerseys a rayas de alpaca espantosos, la tradicional chompa, que ya se venden con éxito por Internet desde Bolivia. Con analfabetos como él, su país está saliendo de la miseria. Una risa, o sea.

Juan Carlos Escudier

PUBLICO, 23 -4 2010

Mirada al Mon

SOSTENIBILITAT, DECREIXEMENT I TRANSICIÓ
Apunts per entendre el procés


Introducció

Els estudis científics , les dades objectives, els nombrosos observadors que any rera any, exposen a la comunitat internacional els seus treballs, posen en evidencia de manera incontestable, que la terra, el planeta terra, es troba davant d’una crisi greu de supervivència. Una crisi que a lo llarg dels milions d’anys de vida del planeta s’ha anat repetint i possiblement superant, però que ara te una dimensió molt més preocupant, perquè afecta a la pròpia capacitat de recuperació del mateix planeta.


La destrucció dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació de les aigües, sols i aire, el canvi del clima, i un llarg etc, posen en seriós perill de supervivència el planeta blau, i amb ell , la vida com avui la coneixem.

MIRADA AL MON 2

XINA, JOCS OLIMPICS I ALTRES HIPOCRESIES


La gent que ja hem passat el mig segle, deu ni do les coses que hem vist. Des de l’arribada a la lluna, la mort de Franco, la guerra del Viet-Nam o el naixement de l’internet. I tot això ens ajuda a constatar dues grans veritats: el ser humà es terriblement hipòcrita i no te gens de memòria.

Aquests dies la Xina està en focus de l’atenció i l’informació internacional. Malgrat els Jocs Olímpics no semblen córrer perill, si que s’està aprofitant la proximitat de l’esdeveniment esportiu per a carregar contra l’anomenat gegant asiàtic. Però es justa aquesta persecució política i mediàtica? O la manca de memòria històrica i l’hipocresia ens enterboleixen la vista i el criteri objectiu?

MIRADA AL MON

BOLIVIA, INDEPENDENCIA, AUTONOMIA O DESIGUALTAT


Bolívia viu novament temps d’inquietud, de crisi. Com ja ve sent recorrent el país andí no aconsegueix la necessària tranquil·litat i estabilitat per a avançar en el seu desenvolupament polític, econòmic i social. La historia ha estat sempre un camí de dificultats per a una de les regions del planeta més belles però també mes maltractades.