Entrar en un camp de concentració nazi, és impactant. Saber que allà ha estat deportat una persona coneguda, una persona de Vilanova, és emocionant. Però saber que aquesta persona era el teu pare, és colpidor.
Quan traspasses la porta del Camp, la pell se’t posa de gallina…se t’acumulen les sensacions, els pensaments, les emocions. És un impressionant viatge al fons dels sentiments, personals, ideològics i polítics. El viatge al Camp de deportats de Buchenwald, no és un viatge qualsevol, és un viatge per evitar la pèrdua de la memòria, del record del que van ser els Camps de concentració, del que va ser el nazisme, el racisme, la guerra, per evitar l’oblit d’aquells valors que els deportats defensaven de la solidaritat i l’esforç, per no oblidar a tots els que abans que nosaltres van lluitar per la democràcia i la pau.
Un viatge a un camp on el rastre dels espanyols no és el majoritari, i a on malgrat tot, encara avui, es té un gran respecte pels que van lluitar per defensar la República i per això van acabar entre aquestes reixes.
