estiu 2024

 Magnifics dies de descans a Helsinki, Porvoo i Tallin, admirant paisatge i paisanatge (que diria aquell) 

 

Buchenwald abril 2022

 Aquest any hem pogut retornar al format presencial de l'assemblea general del Comité Internacional de Buchenwald, i dels actes internacionals commemoratius de l'alliberament del camp.

L'assemblea, especialment important enguany, ha escollit nou president en la figura de Naftalí Fürts.

I també ha ratificat el company Joan Rubio, fill del deportat Josep Rubio, com a nou membre del CIBD en representació dels deportats republicans espanyols.

Als actes commemoratius, hem pogut recordar i honorar els deportats espanyols davant la placa al block 45, amb la presencia de representants de l'ambaixada d'Espanya a Alemanya, i del govern de la Generalitat a Berlín.

Enguany amb la participacio també dels alumnes del IES Luis Simarro de Xàtiva

L'Horitzó del mar de Buchenwald

 Un plaer i un honor poder anar presentant aquest llibre, que ressegueix la història del meu pare, però també tot el que va representar el nacisme i els camps de concentració, el camp de Buchenwald i la ciutat de Weimar, tota la feina feta amb l'Amical de Mauthausen, el Projecte Buchenwald, la Xarxa Mai Mès, i també les reflexions i propostes per combatre el feixisme avui.

CANVI CLIMATIC I SOSTENIBILITAT

 (enrigistrement pel programa de radio Cubelles , amb Ecol3VNG)

Molt bones

Fa uns dies vaig tenir l’ocasió de veure la darrera sessió, l’últim dia, de l’obra de teatre de moda d’aquest estiu a Catalunya.....”De que parlem quan no parlem de tota aquesta merda?”

Una comèdia , o millor una tragicomèdia sobre el canvi climàtic, que ens va fer riure força, però sobre tot que ens va fer, això espero, pensar ....pensar en tot el que està passant , en les causes i les conseqüències del tant anomenat canvi climàtic......Les notícies als mitjans  cada dia ens posen la pell de gallina o els pels de punta, com vulgueu, amb imatges que sembla impossible que deixin a algú indiferent . Incendis, inundacions, terratrèmols, sequeres, i un llarg etc.

I  fa també molts pocs dies les NNUU han publicat l’informe anual del panell d’experts sobre el canvi climàtic. I les conclusions no poden ser més esfereïdores .  Estem traspassant , sinó ho hem fet ja, el límit . El punt de no retorn. L’augment de l’escalfament global, de la temperatura mitjana del planeta, te unes conseqüències mortals per la humanitat.

Vaja, que estem malament, molt malament...fatal....

Però perquè ? quin es l’origen del problema ?

Resumidament . Dit clarament: el capitalisme!

Les polítiques capitalistes , neoliberals, que premien l’enriquiment de classes dominants, de minories i elits que acumulen  la major part de la riquesa del planeta. I que per fer-ho no tenen cap mania en destruir els recursos naturals, contaminar, explotar  persones i corrompre governs.

I on trobem l’esperança ?  en una altra paraula , també massa maltractada: la SOSTENIBILITAT.

us sembla una paraula nova?  Doncs no. Te ja molts anys , concretament de finals dels anys 80.....

Avui quasi tothom coneix a la sueca de moda? Si, aquesta noia, La Greta Thunberg, una activista mediambiental que amb la seva tenacitat i perseverança ha lograt crear , sobre tot entre els i les joves, una consciencia de que s’ha d’actuar ja per aturar el canvi climàtic...

Però abans de la Cimera de Rio de 1992, on es va definir l’agenda 21 , una altra persona nòrdica, en aquest cas  la ex-primera ministra noruega Gro Harlem Brundtland que va liderar el famós Informe Brundtland ,  un informe publicat al  1987 per les NNUU , que enfrontava i contrastava el desenvolupament econòmic amb la  sostenibilitat ambiental. Per primera vegada es posaven front  a front la economia, el creixement´, l’us de les matèries primeres,  vers la conservació, la protecció dels ecosistemes i de la vida al planeta.

Es a dir es va posar sobre la taula aquest concepte SOSTENIBILITAT.

Però sabem que és la sostenibilitat ?

En el mateix informe Brundtland, ja es diu que sostenibilitat vol dir que nosaltres podem utilitzar els recursos de la terra, del planeta, de manera que les properes generacions puguin disposar també dels mateixos recursos.

És a dir, que la recuperació dels recursos naturals, del planeta, es faci al mateix ritme que la seva utilització. Perquè ens entenguem, si tenim un bosc i tallem un arbre, dons al mateix temps en plantem un altre, de manera que sempre hi hagin els mateixos, i les properes generacions puguin seguir utilitzant aquest recurs.

Però sabem que això no passa, que l’ús i la destrucció dels recursos naturals va molt més ràpid que a seva reposició. I cada vegada , cada any, la data límit de l’equilibri, de capacitat de recuperació del planeta arriba més aviat. Hores d’ara ja hem sobrepassat aquesta fita del 2021. Si tots els països del mon tinguessin el mateix ritme de consum, es necessitaria quasi tres planetes per satisfer aquesta  inconscient tendència....

Que si, que estem molt malament.....

Però tornem a la Sostenibilitat. La sostenibilitat es un concepte una manera d’entendre i viure el mon i la vida que es basa en tres principis indissociables: la ECOLOGIA, la ECONOMIA i la EQUITAT. Es la famosa fórmula E3.

O sigui que no hi pot haver sostenibilitat sinó tenim cura del medi ambient, es a dir de la biodiversitat, dels ecosistemes, dels boscos, les plantes, els animals, l’aigua.....

Sinó som capaços de construir un sistema econòmic equilibrat, basat en el que ara en diem l’economia circular, o tot te un sentit i una mesura.

I sobre tot sinó som capaços de construir una societat justa. Basada en els drets humans i civils, en el repartiment equitatiu de la riquesa, en els drets de les minories, que aboleix la pobresa, que protegeix el bé comú, els serveis públics i enforteix la democràcia en el màxim exponent d’aquesta paraula.

Sostenibilitat, Objectius de desenvolupament sostenible, democràcia, comunitat, respecte.......aquest es el camí per a mitigar i adaptar nos al canvi climàtic.

Que us sembla si ens hi posem ja?

Apa , salut.

 

GENT GRAN: AJUT O DESTORB

 No hi ha dubte de que un dels comentaris i reflexions més esteses dins de qualsevol moviment, associació, grup social o col·lectiu, és el de la manca de continuïtat, de relleu. Dit d’una manera més planera, com és que costa tant que la gent s’involucri i participi activament, per això en diem activisme, dels moviments socials, polítics, veïnals, etc etc? 

I aquest fet s’agreuja amb el que podríem anomenar “bretxa d’edat”, quan ens preguntem com és que els joves no venen a participar dels moviments i els projectes de les entitats, associacions o qualsevol mena de col·lectiu ?

Un anàlisi , superficial cert, de qui hi ha majoritàriament al capdavant de les entitats, i una mirada als fòrums de debat de qualsevol tipus, ens fa adonar del promig elevat d’edat dels assistents. Ja sé que es una evidècia. Però ho he volgut remarcar.

A partir d’aquí, tornem a la pregunta inicial. Què passa amb el relleu? Per què la gent no s’incorpora a l’activisme (de qualsevol causa....)? per què els joves semblen estar distants.....? no els interessa? No en són sensibles? 

No fa gaire, mentre un grup (perdoneu la gosadia....) d’activistes, els de “tota la vida” discutíem i una vegada més ens queixàvem de la manca de substituts, de la presència de joves als nostres moviments, una veu clarivident va apostar: “No vindran fins que vosaltres no marxeu”. Sabies paraules. I un potent missatge per a reflexionar. I una reflexió que ens obra o aboca a un seguit d’altres intuïcions que cal destriar.

És evident que la gent més jove té un potencial extraordinari, un coneixement en moltes matèries molt superior a nosaltres, una visió del món diferent (per això són joves) i lògicament unes estratègies i unes maneres de fer diferents. I segur que el que volen és promoure, o proposar o imposar, la seva manera de gestionar. El món canvia constantment , i les maneres de pensar i de fer, també.

Però aleshores què fem amb la gent gran? Què fem amb els que fins ara havíem tirat del carro ? els que havíem dedicat els nostres esforços a tantes causes diferents, algunes perdudes i altres amb continuïtat necessària.....

La gent més gran, som un ajut o un destorb ?

La resposta no és gens fàcil. Per una banda, és evident que la joventut , com dèiem, té més força, coneixements, esperit rebel, maneig de les noves tecnologies..... però per altra, la gent més gran te aquest valor (possiblement tant menystingut avui) que és la experiència i un llarg coneixement de molts aspectes de la vida fruït de llargues reflexions, de molts experiments , de molts intents de canviar el món, de moltes ensopegades , de cometre molts errors...en definitiva una llarga experiència de la vida, precisament per haver-la viscut...

Aleshores la pregunta clau és doncs si les dues coses són importants, com fem el traspàs ? o com fem la transició ? com deixem pas, deixem espai als joves, però sense manllevar el coneixement i l’experiència dels grans....?

Com sempre hi ha uns valors o principis que ens poden ajudar. Els valors de la tolerància, la modèstia, pensar que qualsevol persona no ho sap tot, però que tothom té coses que pot aportar i que de qualsevol persona, jove o gran, sempre es pot aprendre. Aquest valor, precisament de voler (i saber) aprendre. Reconèixer el valor dels altres i acceptar que no hi ha ningú imprescindible ni ningú que  pugui  conduir eternament una causa o una entitat.

Cal saber deixar pas, fer un pas al costat i obrir espais als nous participants i activistes, fins i tot quan pensen diferent o aporten altres visions de la situació, i altres mecanismes de gestió. Cal acompanyar als “aprenents” , però deixar-los volar ben aviat; Fer aquest pas al costat i deixar pas, sortir de l’escena, però quedar-se a la platea, per poder aportar aquesta visió des de l’experiència, el consell del savi que ha viscut, la orientació i la opinió sense la pressió de voler imposar cap criteri.

En el fons , com quasi sempre, hi ha una paraula clau: complementarietat. Les dues mirades la rauxa del jove i el seny del gran son necessàries , és complementen. I amb la tan anomenada educació, formació per a gestionar el bé comú, la comunitat, la cosa pública, segurament entendrem que no podem prescindir de cap d’aquests valors. Que senzillament hem d’aprendre a posar , com en un puzle, cadascun al seu lloc.

El mirador de la memoria

 Posa els pels de punta contemplar aquest impressionant monument a la memoria, al municipi de El Torno, molt a prop de Plasencia. Monument als oblidats de la guerra civil i de la dictadura..........Ens queda molta feina per fer....