Preguntes claus al voltant del procés de transició:
Es evident que la societat es troba immersa en una situació de canvi. El model socioeconòmic imperant fins ara, ha demostrat no ser adequat per resoldre les demandes i fenòmens tant greus com el canvi climàtic, la degradació ambiental, la pèrdua de la biodiversitat, l’augment de la pobresa, i de les desigualtats, etc, etc , que son una evidència més de la necessitat del canvi.
Un canvi que ha de facilitar i promocionar un nou model de societat , possiblement més basat en els valors , en la sostenibilitat, en la justícia, la proximitat , la autosuficiència i la responsabilitat individual.
El canvi cap al nou model, la transició, requereix una estratègia definida, i tenir respostes clares a algunes preguntes claus.
La transició es un moviment viu, molt viu, que comença a crear arreu del mon, experiències, corrents, accions, estratègies, models, noves formes de veure i de gestionar la comunitat, que de mica en mica van nodrint el banc de recursos de la transició i van aportant noves idees i noves solucions als vells i nous problemes que van sorgint.
Però , no podem perdre de vista ,l’objectiu final del moviment de transició, el canvi de societat i l’establiment d’una societat més justa, igualitària i sostenible. I en aquest sentit cal analitzar si tots els esforços que es fan sota el paraigua de la ”transició” es fan en la mateixa direcció i sentit, i si el seu cost es eficient i coherent amb els resultats obtinguts. La precipitació i l’excessiva prudència o lentitud, poden no ser suficient útils per a resoldre la situació de pobresa i injustícia de molts milions de persones al món.
Per això, la transició ha de resoldre i donar resposta a les claus estratègiques que li poden donar la suficient credibilitat i validesa per a ser instrument del canvi i alhora per a ser assumida per una part suficient de la societat que la faci real, practica, i transformadora.
Necessitem aclarir i definir, quines accions de la transició ajuden a transformar la societat ; quins aliats necessitem per a rendabilitzar la nostra tasca i el nostre esforç, en termes de transformació real; quina es la velocitat de creació, sensibilització, extensió, etc. per afrontar la transformació amb garanties i no acabar sent deglutit pel propi sistema al que volem combatre. I finalment, quin és l’àmbit geogràfic adient per enfocar la transició; quin es , en línies generals, l’espai físic de desenvolupament de les propostes de transició. Quan el lema “pensa globalment i actua localment” es transfereix al territori, cal definir els límits de “lo local”.
Les claus:
1.- EL CONCEPTE
Quan una acció o activitat esdevé transformadora ? quins son els paràmetres per a la seva valoració? Quantitatius o qualitatius? Fins on ha d’arribar? Quina es la relació estre cost/esforç i resultat ? quan una acció de la transició és considerada reeixida ? quina es la diferencia entre revolució i adaptació ?.
2.- L’ ESTRATÈGIA
Amb quins agents cal col·laborar...quines son les sinergies a potenciar ? per tal d’assolir millors i més ràpids resultats. Quin ha de ser el paper de la societat civil, quin el paper de les institucions i quina relació cal establir entre ells ? Quina es la estructura participativa adient, i quins son els límits de la participació (si n’hi ha ) en la presa de decisions, i en la gestió de les coses comunes (de la Res Pública ) i dels espais naturals i/o comunitaris.
3.-EL RITME
Quina es la velocitat o el ritme adequats o indicats per afavorir la transició?
Quan l’expansió i consolidació de les propostes de transició esdevenen transformadores i aporten canvis estructurals i mecanismes permanents?. Quan les iniciatives de transició, ajuden al canvi, es a dir ajuden a resoldre la problemàtica d’una part important de la societat, en el moment que aquesta ho necessita, més enllà de ser una experiència pilot o demostrativa? Com compaginar la necessitat d’experimentar, de provar, de crear les bases per al canvi, d’avançar amb pas fer, sense cometre errors,... amb l’exigència d’aportar solucions a curt termini als problemes més greus que actualment la humanitat te plantejats?
4.- L’ ÀMBIT
Quin es el radi d’acció de lo local ? quin és l’àmbit geogràfic adequat o indicat per afavorir la transició ? Quin es el marc adient per a per una banda construir la co-responsabilitat individual, i per altra gestionar l’autosuficiencia sostenible ? Quina es la unitat de gestió (geogràfica) de la transició ? aquell espai on la comunicació, la relació i el coneixement mutu social, permet la construcció d’una confiança i una estructura funcional basada en la presa comuna de decisions, en l’autosuficiència energètica i de consum, i la millor relació amb les altres unitats (cèl·lules) de la xarxa ?.
En aquest moment, possiblement el moviment de transició, te més preguntes que respostes. Però sens dubte te una força i una voluntat de canvi que anirà aportant aquestes respostes. Des de l’anàlisi i la reflexió, cal anar cercant aquestes sortides.....
E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada