Semblava que no havia d’arribar mai aquest moment, semblava que els impediments eren masses i massa difícils de superar, semblava que a darrera hora, algú es faria enrere..... però no ha estat així, i desprès del pas importantíssim de la prohibició de les corrides pel Parlament de Catalunya, aquesta darrer cap de setmana, Barcelona, ha viscut el pas previ a l’entrada en vigor de la llei , al gener del 2012, la celebració de la darrera cursa a la Monumental.
Però afortunadament, han vençut el seny i la sensibilitat, i per fi, Catalunya, es veurà lliure d’una de les més cruels formes de tortura i maltractament animal. Una vegada més, els catalans i les catalanes, no ens podem amagar sota el fals argumentari de la tradició, l’art, la festa, la cultura; no ens podem enganyar més: ferir, maltractar, fer sagnar un animal, mai pot ser ni cultura ni una festa.
I no val, posar sobre la taula el vell argumentari de la llibertat d’expressió, del cost econòmic de les indemnitzacions o de la visió nacionalista dels toros. La llibertat, qualsevol mena de llibertat no pot basar-se en el maltractament i en la manca de llibertat d’altres; Res d’indemnitzar allò que passa a ser il·legal, o potser caldria parlar de retorn dels ajuts o subvencions que a lo llarg de molts anys ha rebut la tauromàquia de l’administració i fons europeus...? i evidentment, per molt que insisteixi la caverna mediàtica la abolició dels toros a Catalunya respon només i exclusivament a la sensibilitat animalista d’un país que en paraules d’Espriu, vol ser com els països de “nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! “.
El mon sencer alaba el pas que ha fet Catalunya, celebra que per via democràtica s’hagi assolit aquest important pas. Catalunya es ara , exemple per altres països i regions on l’esperit animalista, ecologista i respectuós amb l’entorn està creixent a passes de gegant. Però com diu el mestre Guardiola, lo més difícil no es arribar sinó mantenir-se. I ara comença la ferma lluita per a defensar aquest avenç... des del mateix moment de la mort del darrer brau a la Plaça, ja han començat a ploure amenaces, desqualificacions, impugnacions, Tribunal Constitucional, intents de barrejar i confondre, i un llarg etc d’estratègies que intentaran tombar aquesta fonamental i exemplaritzant acord parlamentari.
Ara però son instants per gaudir i per celebrar, per mostrar al mon, el que Ghandi diu, “la cultura d’un poble es manifesta pel tracte que dona als animals”, per a reposar uns moments desprès de la tasca feta i l’èxit assolit,. Però només uns moments, per que cal seguir endavant fins a la prohibició també dels “correbous”, i la abolició dels toros a la resta de l’Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada