Sres i Srs, amigues i amics
Fa 5 anys, en aquest mateix lloc i
en aquesta mateixa cerimònia, intervenia, el Marcel·lí Garriga Cristià , el meu
pare, ex deportat al camp nazi de
Buchenwald, en nom dels deportats , republicans, catalans i espanyols, i de les
víctimes del nazisme per motius polítics.
El seu testimoni, com el del sr.
Edmon Gimeno que avui ens acompanya, com el de tantes persones que en el bàndol
republicà van lluitar i van perdre els millors anys de la seva joventut en
defensa de la democràcia i les llibertats, ens obliga moral, social i
políticament a continuar la seva tasca, la defensa de la llibertat i la
fraternitat, i la pervivència del seu jurament al sortir del Camp: mai més!
El seu exemple, ens encoratja avui
més mai a seguir les seves petjades davant el rebrot de les actituds feixistes
i racistes que sembla envair de nou Europa.
Com a membre del Comitè
Internacional de Buchenwald i Dora, els hi vull trametre la gran emoció que em
va produir a la reunió del darrer any, a l’abril, en motiu de la commemoració
de l’alliberament del camp l’any 1945, la crida del seu president el sr. Bertrand
Herz, ex deportat francès d’origen jueu, quan en nom de tots els ex deportats
allà presents, apel·lava a la necessitar d’actuar amb fermesa davant aquest nou
feixisme creixent. La crida en boca de les persones que han patit a la pròpia
pell la barbàrie nazi , creieu-me , posa els pels de punta.
Als camps de concentració de
Buchenwald, de Mauthausen i tants d’altres, els republicans espanyols van ser
una extraordinària mostra de resistència, solidaritat, organització i
cooperació. Ells, com tants republicans combatents a la guerra civil, com els batallons
solidaris de les brigades internacionals que acudiren al rescat de la
República, com els combatents amb la resistència francesa......tots ells son un
clar exemple del lema d’aquesta commemoració del 2013. Elles i ells van formar
part també del gran col·lectiu de persones salvadores, de persones que
van arriscar la seva vida per salvar-ne d’altres.
Han passat quasi 68 anys des de
l’alliberament dels presoners republicans , junts amb d’altres persones, dels
camps de concentració, però el seu testimoni, segueix més viu que mai. El món
sembla no aprendre dels errors i sembla capficat en discriminar part de la seva
població per motius de raça, de creença, d’ideologia; discriminació que sovint
amaga interessos econòmics, d’ànsia de poder, de control dels recursos naturals.
Com diu el sr. Stephan Hessel, ex deportat
també a Buchenwald, en el seu llibre “Indigneu-vos”, el tracte que avui la
societat dona als immigrants, als gitanos, als pobres.....es i ha de ser un
motiu per a la nostra indignació i per a la nostra reafirmació al jurament de
les víctimes dels camps nazis, perquè el feixisme no es torni a repetir.
El meu pare, l’Edmon, el sr. Hessel....i
tants d’altres ens deixen un llegat que
no podem obviar, que hem de recollir i potenciar i deixar-lo en bones mans, en
les mans dels nois i noies que al iguals que ells, han de posar i posaran segur
el seu coratge per aturar el nazisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada