Intervenció al Parlament de Catalunya

70 anys de l’alliberament: recordatoris i responsabilitats

70 anys de l'alliberament dels camps nazis, es un aniversari  idoni per a recordar i commemorar. I per això des de l’Amical Mauthausen i altres camps, volem recordar a totes aquelles persones que van patir la deportació per diferents motius, entre ells, els motius polítics i ideològics. Volem recordar i honorar a totes les víctimes, però també volem aprofitar aquesta data per a defensar les idees i els valors que els van dur fins allà. Els valors de la República, de la igualtat, la llibertat , la laïcitat, la fraternitat entre tots els pobles de la terra.

Els hi devem a ells, i ens ho devem a nosaltres mateixos. El nostre món i  la vella Europa estan vivint el perillós rebrot del feixisme, l’antisemitisme, l’exclusió i la intolerància. Avui més que mai, hem d’impulsar i promoure aquells valors pels que els nostres republicans i republicanes, van lluitar, patir i molts morir.

Volem denunciar també que les víctimes d’aquesta barbàrie foren moltes més de les deportades, també ho foren les seves famílies i el seu entorn, persones vinculades amb l’historia del país , que van patir l’exili, la persecució i la deportació, i que aquesta situació va deixar un buit cultural, polític i sindical, que va significar una pèrdua irrecuperable per a les generacions posteriors.

I volem fer palès  que les víctimes dels camps nazis no ho foren per atzar, sinó per la seva posició en defensa de la República, derrotada per les armes feixistes. Foren enemics de Franco i enemics de Hitler i per aquesta condició acabaren sent deportats als camps del Reich. El seu reconeixement ha de comportar la identificació dels culpables. La seva deportació no hagués estat possible sense l'abandó del règim col·laboracionista de Vichy i sense l'aquiescència, per part de la Dictadura franquista, a què els presoners de guerra dels alemanys fossin posats en mans de la Gestapo i qualificats com a apàtrides.

Una culpabilitat de la Dictadura franquista  que s'estengué al llarg de 40 anys, amb l'estigmatització dels vençuts a la guerra i les seves famílies, en negar els drets morals i materials als antics deportats i a les famílies i en impedir-los constituir una associació per a la seva empara, en contrast al que succeïa a la majoria de països d'Europa.

Ens queden pendents deures amb la història i la memòria, existeix encara un desconeixement de l'abast de la deportació republicana, i una manca d'integració de la seva trajectòria amb la història d'Espanya i Europa, com a resistents a l'ocupació nazi a França i també com a lluitadors antifranquistes.

  

En aquesta data, honorem als deportats i deportades  i renovem el seu compromís “Mai Més”. Recordem  per no oblidar, per prevenir i per denunciar.

I sis plau facin-me, fem-nos, un favor. D’aquí poc temps tindrem eleccions a Catalunya, municipals i al Parlament. Estiguem alerta, impedim que els feixistes entrin a les nostres institucions. No volem feixistes ni als ajuntaments, ni al Parlament ni enlloc. Feixisme Mai Mes.

  

Gràcies i Visca la República.