En nom de l'Amical de Mauthausen i altres camps el 10 de desembre, hem participat, junt amb altres entitats, a l'acte commemoratiu de la Declaració Universal dels Drets Humans, e un acte organitzat per Amnistia Internacional i l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
dilluns, 26 de desembre del 2016
Xerrada al Goethe Gymnasium
Seguim avançant en el projecte Buchenwald i en el projecte d'internacionalització de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més.
Amb una xerrada el 8 de desembre als alumnes del Goethe Gymnasium, de Weimar, amb la exposició del recull de fotos del II premi Marcel.li Garriga, i de les fotos dels alumnes alemanys, primer a la ciutat i desprès al propi centre.
Amb una xerrada el 8 de desembre als alumnes del Goethe Gymnasium, de Weimar, amb la exposició del recull de fotos del II premi Marcel.li Garriga, i de les fotos dels alumnes alemanys, primer a la ciutat i desprès al propi centre.

diumenge, 11 de desembre del 2016
seguim construint XARXA
Seguim fen trobades i reunions amb alcaldes i alcaldesses, regidors regidores i tècnics, per explicar el nostre projecte de Xarxa de Memòria i Prevenció de Feixisme Mai Més, de l'Amical de Mauthausen i altres Camps.

Seguim impulsant els projectes del memòria i prevenció a partir del mon local, amb el suports dels ajuntaments , la implicació dels centres de secundària i recordant les víctimes locals de cada poble i ciutat.




dilluns, 24 d’octubre del 2016
Cap de setmana de memòria a Benicarló
Cap de setmana de memòria a Benicarló, amb la celebració de l'assemblea anual de l'Amical de Mauthausen, i un seguit d'actes dins de les I Jornades de Memòria Històrica de la ciutat.
Conferencies, exposició, signatura del conveni, amb l'alcaldessa Xaro Miralles, d'adhesió a la Xarxa Mai Més, i emotiu acte d'homenatge als deportats benicarlandos amb la inauguració d'una placa i la plantació d'una olivera.
Gracies a l'Amical per honorar-me un any més amb la presidència de l'Associació. Compromís ferm amb la memòria i contra el feixisme.
Conferencies, exposició, signatura del conveni, amb l'alcaldessa Xaro Miralles, d'adhesió a la Xarxa Mai Més, i emotiu acte d'homenatge als deportats benicarlandos amb la inauguració d'una placa i la plantació d'una olivera.
Gracies a l'Amical per honorar-me un any més amb la presidència de l'Associació. Compromís ferm amb la memòria i contra el feixisme.
dilluns, 26 de setembre del 2016
Netejant la Riera de Ribes
Aquest diumenge, amb nombrosos voluntaris i voluntàries, participant a l'acció ambiental de neteja de la Riera de Ribes, organitzada pel Consorci dels Colls i Miralpeix-costa del Garraf.
diumenge, 25 de setembre del 2016
Explicant el projecte Buchenwald als joves de Santa Coloma de Gramenet
Dimarts 20 de setembre, interessant trobada amb els joves estudiants de Santa Coloma, que en breu viatjaran a Weimar i Buchenwald, per a conèixer, de la ma de l'Amical de Mauthausen, la realitat del camps de concentració i del nazisme.
dimecres, 31 d’agost del 2016
Reunió del CIBD a Weimar
Aquest cap de setmana ens hem reunit a Weimar amb els companys i companyes del Comitè Internacional de Buchenwald i Dora. Important reunió del Consell d'administració del CIBD per a començar a preparar els actes commemoratius del 2017, el 72 aniversari de l'alliberament del camp i el 80é de la seva creació.
Interessant trobada també amb els serveis pedagògics del Memorial, per a coordinar programes i propostes i per a treballar plegats sobre la nova exposició permanent del Camp. "Exclusió i Violència. Buchenwald 1937-1945".
I també aprofitant per impulsar el Projecte Buchenwald, amb el GoetheGymnasium i el Festival de tardor de Weimar .

Interessant trobada també amb els serveis pedagògics del Memorial, per a coordinar programes i propostes i per a treballar plegats sobre la nova exposició permanent del Camp. "Exclusió i Violència. Buchenwald 1937-1945".
I també aprofitant per impulsar el Projecte Buchenwald, amb el GoetheGymnasium i el Festival de tardor de Weimar .

dimecres, 24 d’agost del 2016
Visitant Galícia
Aquest estiu hem tornat a Galícia, un cop més per gaudir del seu extraordinari patrimoni cultural i natural.....
dijous, 21 de juliol del 2016
ACTES COMMEMORATIUS DE L'INICI DE LA GUERRA CIVIL
Present en representació de l'Amical de Mauthausen als actes commemoratius del cop d'estat del 18 de juliol i d'inici de la guerra civil espanyola. Al palau de la Música el 18, i al Parlament de Catalunya el 19.
dissabte, 9 de juliol del 2016
Xarxa de TV locals
Aquesta setmana parlant de l'Amical i de la Xarxa Mai Més, al programa Ben Trobats de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. Difonent la memòria i la prevenció del feixisme.
dissabte, 2 de juliol del 2016
Benicarló s'integra a la Xarxa Mai Més
Amb l'alcaldessa de Bencarló, Xaro Miralles i el regidor de cultura Josep Barberà, coordinant l'adhesió de Benicarló a la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme, i la propera assemblea de l'Amical en aquesta ciutat.
Signant el conveni amb el MAEC
Finalment, l'Amical de Mauthausen i la secretaria d'Estat del Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación, vam signar el dimarts a Madrid, el conveni de col.laboració que ens permetrà impulsar nous projectes per defensar la memòria de la deportació republicana i augmentar la presencia de joves en les visites als camps.
LLiurant el II Premi Marcel.li Garriga
La guanyadora, Aina Bruch del IES Pius Font i Quer de Manresa. Un premi que consolida la presencia dels joves i la proposta "Els camps de concentració , la mirada del jovent".
diumenge, 19 de juny del 2016
WEIMAR I VILANOVA I LA GELTRU, UNA OPORTUNITAT DESAPROFITADA
Quan hom visita per primera vegada la ciutat de Weimar, al land de Turìngia a la República Federal d'Alemanya, causa una grata i important impressió comprobar com una ciutat del tamany de Vilanova , amb 65.000 habitants es avui és un dels llocs amb major riquesa cultural d'Europa, una ciutat que va ser llar de grans personatges com el pintor Lucas Cranach el Vell, el reformador Martin Luter , el compositor Johann Sebastian Bach, els escriptors Goethe, Schiller o Wieland, els filòsofs Herder, Nietzche i Schopenhauer , el músic Franz Liszt i els fundadors de l'escola de disseny, art i arquitectura Bauhaus.
Weimar va ser el centre del moviment Bauhaus, una obra la de la Bauhaus que va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996. Com també ho va ser la Weimar clàssica, el conjunt de les edificacions declarades com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1998, basant-se en l'alta qualitat artística dels edificis i parcs públics i privats de la ciutat com en els seus voltants. Un centre històric que testimonia el notable floriment cultural del període clàssic a Weimar.
Weimar ha sigut un lloc de peregrinació per a la intelectualitat alemanya, des que Goethe es va traslladar per primera vegada a la ciutat a finals del segle XVIII. A la ciutat es poden trobar les tombes de Goethe i Schiller, així com l'Arxiu de Goethe i Schiller, l'Arxiu Estatal de Turíngia, l'Arxiu Musical de Turíngia i la Biblioteca d'Anna Amalia.
Weimar però, també arrossega un costat fosc. Va ser la ciutat mimada per Hitler, i al seu costat hi trobem un dels camps de concentració nazis més grans que es van construir, i per on hi van pasar més de 260.000 persones i n’hi van morir prop de 60.000.
Aquesta circumstància, lamentable, es però la que ha posat en contacte les dues ciutats. A partir del Projecte Buchenwald que impulsa l’Amical de Mauthausen i altres camps, un projecte que treballa per a la conservació de la memoria histórica de la deportació republicana, i també la sensibilització i la prevenció del feixisme. Un projecte que a partir de l’historia del vilanoví Marcel.li Garriga, deportat a aquest camp, cerca apropar a tothom, però especialmente als joves, el que va reprsentar aquesta etapa de la historia d’Espanya i d’Europa.
Des de ja fa 4 anys, cada any grups de joves viatgen a Weimar, per a coneixer la ciutat i visitar el camp de concentració i fer treballs de memoria i de coneixement del feixisme i la seva vinculació amb l’historia de la nostra ciutat i el nostre país. Cada any, els nois i noies vilanovins de diferents instituts, viatgen a Weimar i Buchenwald, son rebuts per l’alcalde de la ciutat , es reuneixen amb joves alemanys del Goehte Gymnasium, i van consolidant un projecte de sensibilització que en mica va creixent i es va sumant als projectes que l’Amical desenvolupa amb altres ciutats, i que a partir de l’exemple vilanoví, va prenent configuración estatal i europea.
Aquesta relació entre Vilanova i Weimar, obre unes gran espectatives per a la nostra ciutat, Weimar es una capital cultural de primer ordre a Europa, tenim joves que la visiten cada any, hem establert ferms contactes amb centres educatius i culturals de Weimar, amb l’ajuntament alemany, amb el memorial del camp, amb el Comité Internacional del Camp, i un llarg etc de contactes.
Vilanova te al davant una gran oportunitat de construir una relació cultural i educativa important, potent, amb una de les ciutats més rellevants d’Europa, una ciutat d’un tamany semblant i a la que ens podrien unir molts projectes de futur. Per una banda tot el treball en materia d’educació sobre drets humans i prevenció del racisme i el feixisme, a partir de la historia del camp i de la deportació i el nazisme. Weimar i Vilanova, están en condicions d’iniciar una experiencia europea d’ampli abast sobre drets humans, llibertat i democracia; i per altra , tot el relacionat amb la cultura, potser a partir de dues figures, que si be no son contemporanies, si podrien encapçalar aquesta vinculació , com son Goethe i Balaguer, com a dos romantics defensors de la llibertat. Tot aixó sense oblidar l’important paper que juga en Museu del Ferrocarril en el projecte, i les possibilitats que aquest paper trascendeixi i esdevingui capdal en la divulgació del que va ser la deportació als camps, o la relació entre les universitats, les escoles de música, etc.
Podem bastir un projecte que recolzi la filosofía europea, entre una ciutat del nord, centreeuropea, i una ciutat del sud meditaerrania. Dues vessants de la mateixa cultura europea, complementaries i enriquidores.
Posar el segell de Weimar al costat de la nostra ciutat, seria sens dubte un avenç qualitatiu importantissim pel model de ciutat que volem, una ciutat on la cultura, la formació, la recerca tenen un pes decisiu, al costat dels drets socials. L’alcalde de Weimar, el sr. Wolf, ens ho ha dit moltes vegades…..
Que esperem a fer aquest pas? tenim el contingut, tenim els agents, tenim les oportunitats, però ens manca prendre la decisió. Més enllà de les cartes de salutació de la nostra alcaldessa, a Weimar esperen un gest de compromís, de voluntat política i institucional per aprofitar aquesta oportunitat. Perque les oportunitats passen quan passen, i si no s’aprofiten passen de llarg, i segur que altres ciutats també vinculades amb el projecte Buchenwald, estarien encantades d’iniciar i tirar endavant aquesta oportunitat.
Weimar va ser el centre del moviment Bauhaus, una obra la de la Bauhaus que va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996. Com també ho va ser la Weimar clàssica, el conjunt de les edificacions declarades com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1998, basant-se en l'alta qualitat artística dels edificis i parcs públics i privats de la ciutat com en els seus voltants. Un centre històric que testimonia el notable floriment cultural del període clàssic a Weimar.
Weimar ha sigut un lloc de peregrinació per a la intelectualitat alemanya, des que Goethe es va traslladar per primera vegada a la ciutat a finals del segle XVIII. A la ciutat es poden trobar les tombes de Goethe i Schiller, així com l'Arxiu de Goethe i Schiller, l'Arxiu Estatal de Turíngia, l'Arxiu Musical de Turíngia i la Biblioteca d'Anna Amalia.
Weimar però, també arrossega un costat fosc. Va ser la ciutat mimada per Hitler, i al seu costat hi trobem un dels camps de concentració nazis més grans que es van construir, i per on hi van pasar més de 260.000 persones i n’hi van morir prop de 60.000.
Aquesta circumstància, lamentable, es però la que ha posat en contacte les dues ciutats. A partir del Projecte Buchenwald que impulsa l’Amical de Mauthausen i altres camps, un projecte que treballa per a la conservació de la memoria histórica de la deportació republicana, i també la sensibilització i la prevenció del feixisme. Un projecte que a partir de l’historia del vilanoví Marcel.li Garriga, deportat a aquest camp, cerca apropar a tothom, però especialmente als joves, el que va reprsentar aquesta etapa de la historia d’Espanya i d’Europa.
Des de ja fa 4 anys, cada any grups de joves viatgen a Weimar, per a coneixer la ciutat i visitar el camp de concentració i fer treballs de memoria i de coneixement del feixisme i la seva vinculació amb l’historia de la nostra ciutat i el nostre país. Cada any, els nois i noies vilanovins de diferents instituts, viatgen a Weimar i Buchenwald, son rebuts per l’alcalde de la ciutat , es reuneixen amb joves alemanys del Goehte Gymnasium, i van consolidant un projecte de sensibilització que en mica va creixent i es va sumant als projectes que l’Amical desenvolupa amb altres ciutats, i que a partir de l’exemple vilanoví, va prenent configuración estatal i europea.
Aquesta relació entre Vilanova i Weimar, obre unes gran espectatives per a la nostra ciutat, Weimar es una capital cultural de primer ordre a Europa, tenim joves que la visiten cada any, hem establert ferms contactes amb centres educatius i culturals de Weimar, amb l’ajuntament alemany, amb el memorial del camp, amb el Comité Internacional del Camp, i un llarg etc de contactes.
Vilanova te al davant una gran oportunitat de construir una relació cultural i educativa important, potent, amb una de les ciutats més rellevants d’Europa, una ciutat d’un tamany semblant i a la que ens podrien unir molts projectes de futur. Per una banda tot el treball en materia d’educació sobre drets humans i prevenció del racisme i el feixisme, a partir de la historia del camp i de la deportació i el nazisme. Weimar i Vilanova, están en condicions d’iniciar una experiencia europea d’ampli abast sobre drets humans, llibertat i democracia; i per altra , tot el relacionat amb la cultura, potser a partir de dues figures, que si be no son contemporanies, si podrien encapçalar aquesta vinculació , com son Goethe i Balaguer, com a dos romantics defensors de la llibertat. Tot aixó sense oblidar l’important paper que juga en Museu del Ferrocarril en el projecte, i les possibilitats que aquest paper trascendeixi i esdevingui capdal en la divulgació del que va ser la deportació als camps, o la relació entre les universitats, les escoles de música, etc.
Podem bastir un projecte que recolzi la filosofía europea, entre una ciutat del nord, centreeuropea, i una ciutat del sud meditaerrania. Dues vessants de la mateixa cultura europea, complementaries i enriquidores.
Posar el segell de Weimar al costat de la nostra ciutat, seria sens dubte un avenç qualitatiu importantissim pel model de ciutat que volem, una ciutat on la cultura, la formació, la recerca tenen un pes decisiu, al costat dels drets socials. L’alcalde de Weimar, el sr. Wolf, ens ho ha dit moltes vegades…..
Que esperem a fer aquest pas? tenim el contingut, tenim els agents, tenim les oportunitats, però ens manca prendre la decisió. Més enllà de les cartes de salutació de la nostra alcaldessa, a Weimar esperen un gest de compromís, de voluntat política i institucional per aprofitar aquesta oportunitat. Perque les oportunitats passen quan passen, i si no s’aprofiten passen de llarg, i segur que altres ciutats també vinculades amb el projecte Buchenwald, estarien encantades d’iniciar i tirar endavant aquesta oportunitat.
dissabte, 21 de maig del 2016
Resistents i Deportades a Torredembarra
MAUTHAUSEN 2016
Un any més , encapçalant la delegació de l'Amical de Mauthausen en els actes de commemoració del 71 aniversari de l'alliberament del camp.
Acompanyats de joves, professorat, polítics, i companys i companyes, per a retre homenatge als deportats i deportades republicans que van lluitar i patir la deportació al camp nazi.

Acompanyats de joves, professorat, polítics, i companys i companyes, per a retre homenatge als deportats i deportades republicans que van lluitar i patir la deportació al camp nazi.

Subscriure's a:
Missatges (Atom)