WEIMAR I VILANOVA I LA GELTRU, UNA OPORTUNITAT DESAPROFITADA

Quan  hom visita per primera vegada la ciutat de Weimar, al land de Turìngia a  la República Federal d'Alemanya, causa una grata i important  impressió comprobar com una ciutat del tamany de Vilanova , amb 65.000 habitants  es avui  és un dels llocs amb major riquesa cultural d'Europa, una ciutat  que va ser llar de grans personatges com el pintor Lucas Cranach el Vell, el reformador  Martin Luter , el compositor Johann Sebastian Bach, els escriptors  Goethe,  Schiller o Wieland, els filòsofs Herder, Nietzche i Schopenhauer , el músic  Franz Liszt i  els fundadors de l'escola de disseny, art i arquitectura  Bauhaus.
Weimar va ser el centre del moviment Bauhaus, una obra la de la Bauhaus que va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996.  Com també ho va ser la Weimar clàssica, el conjunt de les edificacions declarades com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1998,  basant-se en l'alta qualitat artística dels edificis i parcs públics i privats de la ciutat com en els seus voltants. Un centre històric que testimonia  el notable floriment cultural del període clàssic a Weimar.
Weimar ha sigut un lloc de peregrinació per a la intelectualitat alemanya, des que Goethe  es va traslladar per primera vegada a la ciutat a finals del  segle XVIII. A la ciutat es poden trobar les tombes de Goethe i  Schiller, així com l'Arxiu de Goethe i Schiller, l'Arxiu Estatal de Turíngia, l'Arxiu Musical de Turíngia i la Biblioteca d'Anna Amalia.

Weimar però, també arrossega un costat fosc. Va ser la ciutat mimada per Hitler, i al seu costat hi trobem un dels camps de concentració nazis més grans que es van construir, i per on hi van pasar més de 260.000 persones i n’hi van morir prop de 60.000.
Aquesta circumstància, lamentable, es però la que ha  posat en contacte les dues ciutats. A partir del Projecte Buchenwald que impulsa l’Amical de Mauthausen i altres camps, un projecte que treballa per a la conservació de la memoria histórica de la deportació republicana, i també la sensibilització i la prevenció del feixisme. Un projecte que a partir de l’historia del vilanoví Marcel.li Garriga, deportat a aquest camp, cerca apropar a tothom, però especialmente als joves, el que va reprsentar aquesta etapa de la historia d’Espanya i d’Europa.
Des de ja fa 4 anys, cada any grups de joves viatgen a Weimar, per a coneixer la ciutat i visitar el camp de concentració i fer treballs de memoria i de coneixement del feixisme i la seva vinculació amb l’historia de la nostra ciutat i el nostre país. Cada any, els nois i noies vilanovins de diferents instituts, viatgen a Weimar i Buchenwald, son rebuts per l’alcalde de la ciutat , es reuneixen amb joves alemanys del Goehte Gymnasium,  i van consolidant un projecte de sensibilització que en mica va creixent i es va sumant als projectes que l’Amical desenvolupa amb altres ciutats, i que a partir de l’exemple vilanoví, va prenent configuración estatal i europea.
Aquesta relació entre Vilanova i Weimar, obre unes gran espectatives per a la nostra ciutat, Weimar es una capital cultural de primer ordre a Europa, tenim joves que la visiten cada any, hem establert ferms contactes amb centres educatius i culturals de Weimar, amb l’ajuntament alemany, amb el memorial del camp, amb el Comité Internacional del Camp, i un llarg etc de contactes.
Vilanova te al davant  una gran oportunitat de construir una relació cultural i educativa important, potent, amb una de les ciutats més rellevants d’Europa, una ciutat d’un tamany semblant i a la que ens podrien unir molts projectes de futur. Per una banda tot el treball en materia d’educació sobre drets humans i prevenció del racisme i el feixisme, a partir de la historia del camp i de la deportació i el nazisme. Weimar i Vilanova, están en condicions d’iniciar una experiencia europea d’ampli abast sobre drets humans, llibertat i democracia; i per altra , tot el relacionat amb la cultura, potser a partir de dues figures, que si be no son contemporanies, si podrien encapçalar aquesta vinculació , com son Goethe i Balaguer, com a dos romantics defensors de la llibertat. Tot aixó sense oblidar l’important paper que juga en Museu del Ferrocarril en el projecte, i les possibilitats que aquest paper trascendeixi i esdevingui capdal en la divulgació del que va ser la deportació als camps, o la relació entre les universitats, les escoles de música, etc.
Podem bastir un projecte que recolzi la filosofía europea, entre una ciutat del nord, centreeuropea, i una ciutat del sud meditaerrania. Dues vessants de la mateixa cultura europea, complementaries i enriquidores.
Posar el segell de Weimar al costat de la nostra ciutat, seria sens dubte un avenç qualitatiu importantissim pel model de ciutat que volem, una ciutat on la cultura, la formació, la recerca tenen un pes decisiu, al costat dels drets socials. L’alcalde de Weimar, el sr. Wolf, ens ho ha dit moltes vegades…..
Que esperem a fer aquest pas? tenim el contingut, tenim els agents, tenim les oportunitats, però ens manca prendre la decisió. Més enllà de les cartes de salutació de la nostra alcaldessa, a Weimar esperen un gest de compromís, de voluntat política i  institucional per aprofitar aquesta oportunitat. Perque les oportunitats passen quan passen, i si no s’aprofiten passen de llarg, i segur que altres ciutats també vinculades amb el projecte Buchenwald, estarien encantades d’iniciar i tirar endavant aquesta oportunitat.