dissabte, 4 de febrer del 2017

Els objectes de l'exili i la deportació

La meva intervenció, a l'acte del Dia de l'Holocaust a Vilanova:

ELS OBJECTES DE L’EXILI I LA DEPORTACIÓ
La maleta de la vida


El Dia Internacional de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat, es una de les dates del calendari que més obliga a reflexionar sobre la condició humana. Sobre les interioritats de l’ésser humà, i sobre el que van ser i son alguns dels episodis més negres de la seva historia com a societat. I en ocasions com aquesta, una vida, la vida es pot resumir en una maleta. La vida en una maleta. La vida a travers dels objectes. Dels objectes de l’exili i de la deportació. D’aquelles coses que prenem, aquelles coses que deixem….o aquelles coses que necessitem.


Ens ho podem arribar a imaginar? Truquen a la nostra porta….Què volen aquesta gent ? que truquen de matinada…; homes armats, botes altes, gossos bordant….ens busquen per ser jueus, comunistes, republicans, homosexuals……ens donen 5 minuts per agafar una maleta amb les quatre coses imprescindibles…..4 coses? Imprescindibles? Per a què? Per anar a on?

Entre els nervis i la por, hem de decidir  que prenem? Que deixem? Que necessitem?

Prenem els estris de la casa, la roba, els diners, les joies…les fotos dels pares…dels fills….? Deixem els mobles, el violí, els plats i olles? Que necessitarem allà on ens porten? Que serà imprescindible per a continuar vivint? Que serà imprescindible per a sobreviure?

No ho sabem encara però aquesta gent que ens empenta  i ens crida ens portarà fins a les portes de l‘horror….fins als camps de concentració i extermini, i allà la nostra vida dependrà de tenir o no una cullera, un plat  per menjar…una camisa per combatre el fred, o unes sabates per evitar que se’ns congelin els peus. La nostra vida es en aquesta cullera i en aquestes sabates gastades per uns altres peus.

Aquí, i ara, i en altres circumstàncies ni de llarg contràries a les que  van tenir les víctimes de l’holocaust, a nosaltres també ens toca omplir una maleta. També hem de pensar que prenem, que deixem i que necessitem, per a fer front al nostre compromís i a la nostra voluntat de lluitar per a la conservació de la memòria històrica i barrar el pas a l’extrema dreta i al neofeixisme que ens vol envair de nou.

També sense massa temps, també amb nervis i segurament amb por, hem de decidir que volem deixar enrere, que ens acompanyarà i que acabarem necessitant per damunt de tot.

I volem prendre tots els records, les histories de la nostra vida,  les lliçons de pares i avies, els seus ensenyaments i exemple; recollim i prenem el testimoni de la seva lluita i el seu sacrifici; els seus desitjos i esperances que ara viuran en nosaltres.

I volem deixar enrere, molt enrere, l’odi, la violència i la discriminació, la xenofòbia, el racisme i l’antisemitisme. Les fronteres i murs de filferrats, que impedeixen el pas de persones humanes que fugen de la guerra i la repressió, perquè nosaltres volem acollir, perquè casa nostra es casa de totes. Volem deixar enrere l’Europa del capital, dels bancs i del FMI; La manipulació i tergiversació de la historia, la  Banalització del feixisme. Volem deixar enrere els símbols franquistes als carrers i places, la subvenció a la Fundació Francisco Franco o les misses en memòria del dictador.

Pel camí que seguim necessitem, la força dels joves, el seu entusiasme i implicació, la seva capacitat i preparació. I amb ells necessitem recuperar l’Europa dels valors i de les persones, l’Europa dels juraments de Mauthausen i Buchenwald, aquella Europa que van començar a construir les víctimes del nazisme dins dels camps, l’Europa de les llibertats, la solidaritat i la fraternitat; de la justícia universal i la igualtat entre tots els pobles de la terra.

El Dia de l’Holocaust ens fa reflexionar i ens obliga a repensar el nostre present i el nostre futur com a societat. Ens obliga a posar-nos en la pell de totes les persones que han sentit trucar a la porta, que s’han vist obligades a anar a un exili forçat, a ser refugiades i  a cercar acolliment en altres països.

Ens obliga a pensar en la maleta, en la seva maleta, en la nostra maleta. En la maleta de la nostra vida, en la nostra responsabilitat en la conservació de la memòria col·lectiva i en la construcció d’un mon millor pels nostres fills i els fills de totes les altres persones siguin d’on siguin, siguin com siguin i pensin com pensin.

Omplim la nostra maleta de força i esperança. Només així aconseguirem que Mai Més, ni aquí ni enlloc,es repeteixi la llarga nit de l’holocaust.