ELS OBJECTES DE L’EXILI I LA DEPORTACIÓ
La
maleta de la vida
El Dia
Internacional de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat,
es una de les dates del calendari que més obliga a reflexionar sobre la
condició humana. Sobre les interioritats de l’ésser humà, i sobre el que van
ser i son alguns dels episodis més negres de la seva historia com a societat. I
en ocasions com aquesta, una vida, la vida es pot resumir en una maleta. La
vida en una maleta. La vida a travers dels objectes. Dels objectes de l’exili i
de la deportació. D’aquelles coses que
prenem, aquelles coses que deixem….o aquelles coses que necessitem.
Ens ho podem arribar a imaginar? Truquen a la nostra
porta….Què volen aquesta gent ? que
truquen de matinada…; homes armats, botes altes, gossos bordant….ens
busquen per ser jueus, comunistes, republicans, homosexuals……ens donen 5 minuts
per agafar una maleta amb les quatre coses imprescindibles…..4 coses?
Imprescindibles? Per a què? Per anar a on?
Entre els nervis i la por, hem de decidir que prenem? Que deixem? Que necessitem?
Prenem els estris de la casa, la roba, els diners, les
joies…les fotos dels pares…dels fills….? Deixem els mobles, el violí, els plats
i olles? Que necessitarem allà on ens porten? Que serà imprescindible per a
continuar vivint? Que serà imprescindible per a sobreviure?
No ho sabem encara però aquesta gent que ens
empenta i ens crida ens portarà fins a
les portes de l‘horror….fins als camps de concentració i extermini, i allà la
nostra vida dependrà de tenir o no una cullera, un plat per menjar…una camisa per combatre el fred, o
unes sabates per evitar que se’ns congelin els peus. La nostra vida es en
aquesta cullera i en aquestes sabates gastades per uns altres peus.
Aquí, i ara, i en altres
circumstàncies ni de llarg contràries a les que van tenir les víctimes de
l’holocaust, a nosaltres també ens toca omplir una maleta.
També hem de pensar que prenem, que deixem i que necessitem, per a fer front al
nostre compromís i a la nostra voluntat de lluitar per a la conservació de la memòria
històrica i barrar el pas a l’extrema dreta i al neofeixisme que ens vol envair
de nou.
També sense massa temps, també amb nervis i segurament
amb por, hem de decidir que volem deixar enrere, que ens acompanyarà i que
acabarem necessitant per damunt de tot.
I volem prendre tots els records, les histories de la
nostra vida, les lliçons de pares i
avies, els seus ensenyaments i exemple; recollim i prenem el testimoni de la
seva lluita i el seu sacrifici; els seus desitjos i esperances que ara viuran
en nosaltres.
I volem deixar enrere, molt enrere, l’odi, la violència
i la discriminació, la xenofòbia, el racisme i l’antisemitisme. Les fronteres i
murs de filferrats, que impedeixen el pas de persones humanes que fugen de la
guerra i la repressió, perquè nosaltres volem acollir, perquè casa nostra es
casa de totes. Volem deixar enrere l’Europa del capital, dels bancs i del FMI; La
manipulació i tergiversació de la historia, la
Banalització del feixisme. Volem deixar enrere els símbols franquistes
als carrers i places, la subvenció a la Fundació Francisco Franco o les misses
en memòria del dictador.
Pel camí que seguim necessitem, la força dels joves, el
seu entusiasme i implicació, la seva capacitat i preparació. I amb ells necessitem
recuperar l’Europa dels valors i de les persones, l’Europa dels juraments de
Mauthausen i Buchenwald, aquella Europa que van començar a construir les
víctimes del nazisme dins dels camps, l’Europa de les llibertats, la
solidaritat i la fraternitat; de la justícia universal i la igualtat entre tots
els pobles de la terra.
El Dia de l’Holocaust ens fa reflexionar i ens obliga a
repensar el nostre present i el nostre futur com a societat. Ens obliga a
posar-nos en la pell de totes les persones que han sentit trucar a la porta,
que s’han vist obligades a anar a un exili forçat, a ser refugiades i a cercar acolliment en altres països.
Ens obliga a pensar en la maleta, en la seva maleta, en
la nostra maleta. En la maleta de la nostra vida, en la nostra responsabilitat
en la conservació de la memòria col·lectiva i en la construcció d’un mon millor
pels nostres fills i els fills de totes les altres persones siguin d’on siguin,
siguin com siguin i pensin com pensin.
Omplim la nostra maleta de força i esperança. Només
així aconseguirem que Mai Més, ni aquí ni enlloc,es repeteixi la llarga nit de
l’holocaust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada