FEIXISME I MEDI AMBIENT

Moltes vegades ens pregunten perquè o d’on ve aquesta situació de creixement de l’extrema dreta, els grups neo nazis o els moviments feixistes a Europa i altres parts del món. Tot i no ser una resposta fàcil, si que amb una visió global es poden apuntar alguns factors que en son determinants.

Una primera reflexió parteix de l’anàlisi de la situació mundial dels darrers anys, i especialment de la relació entre les tres grans crisis del planeta: la crisi econòmica, la ecològica i la social. Cap d’elles es pot analitzar sense les altres i les tres es troben perfectament enllaçades. Ampliar la reflexió sobre el feixisme al camp ambiental ens dona pistes del perquè estem on estem, i possiblement ens pot ajudar a trobar camins per seguir combatent el feixisme.

Entre les principals causes de rebrot del feixisme trobem:

1.-La crisi de valors de les societats capitalistes i d’occident

2.-La degradació ambiental, manca de recursos naturals i els efectes del canvi climàtic.

3.-Els  fluxos migratoris, fruit de les guerres i les incidències climàtiques.

I totes tres relacionades i retro alimentades entre elles.

La crisi de valors te el seu màxim exponent en la recessió educativa. La progressiva  disminució de les humanitats a les classes, als currículums escolars. Disminueixen les matèries socials i les relacionades amb la ètica. Una recessió que provoca manca de coneixent, de visió global, de capacitat d’anàlisi i de crítica. I a l’hora, desconeixement, recel, por a lo desconegut, desconfiança del diferent.

Es promou la instrucció abans que la formació i la educació. Les capacitats tècniques abans que l’esperit reflexiu i crític. Les habilitats manuals i operatives en contra de la destresa social, de convivència i solidaritat.

I això promou l’augment d’una societat crèdula, manipulable, recelosa amb el diferent, poruga amb el futur, desconeixedora del que està passant al món, i corporativament fràgil. Una societat sense recursos ideològics i que queda sota la influencia dels salvadors de les pàtries, dels líders que amb un missatge racista , xenòfob, sectari i supremacista intenten salvaguardar els interessos econòmics i polítics de les classes dominants.

La manca de formació, educació i coneixement crític, es el camp abonat per les noves o velles formes de feixisme.

Aquesta estratègia contra la educació, te l’altra pilar en la degradació ambiental. L’explotació salvatge dels recursos naturals, l’emissió incessant de tones de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle a l’atmosfera provoca greus efectes sobre la salut de les persones al nord, però efectes devastadors al sud, on les condicions de vida ja son de per si, més dures i precàries. Les sequeres extremes, la desertització, els incendis, la desaparició de les masses forestals i les selves, de les terres fèrtils i la destrucció dels cultius, la contaminació de les aigües continentals i marines, la desviació dels rius, i un llarg etc., condueixen a la pobresa i la fam a milions de persones i les obliguen a fugir i a emigrar cap altres territoris.

En aquest mateix capítol, de degradació ambiental, la lluita pels recursos naturals (petroli, coltan, coure, pesca,...) està en l’origen de la majoria de les guerres , de l’explotació laboral infantil o dels col·lectius més vulnerables, que a la seva vegada afegeixen pobresa social i empobriment ambiental.

I fugir de la pobresa i de la mort es converteix així en una necessitat imperiosa de supervivència. Intentar arribar al “nord” a EEUU o Europa, al si d’aquells països avui anomenats avançats, que precisament van fonamentar el seu avenç en la explotació salvatge de persones i recursos del sud, impedint encara avui en dia la seva evolució.

I es l’arribada d’aquests fluxos migratoris que es utilitzada pels moviment feixistes, per a desenvolupar les seves estratègies discriminatories i de la por, per a seguir defensant el principi que mou el feixisme, i que ja hem anunciat abans: els interessos polítics i econòmics de les classes dominants.

Es evident la relació entre medi ambient i feixisme. Entre l’equilbri ambiental i la sostenibilitat i els interessos econòmics; entre els recursos naturals i les migracions; entre les migracions, i els moviments populistes, entre els líders totalitaris i les guerres,....Només s’aconsegueix la veritable sostenibilitat quan hi ha equilibri entre els aspectes Ecològics, Econòmics i d’Equitat.

Els mateixos que abans han destruït i empobrit recursos naturals i països , ara son els que posen obstacles a la seva vinguda, i estigmatitzen determinats col·lectius, assenyalant com a causes dels mateixos problemes creats per ells, a grups o nacionalitats , transformant a les víctimes en terroristes o delinqüents.

La decadència educativa, ens priva de les capacitats de preguntar-nos d’on venen els productes que consumim i quin preu humà i ambiental han costat. De preguntar-nos d’on venen i perquè venen aquestes persones a casa nostra. Ens priva de desenvolupar l’esperit crític que ens ha de fer rebels , inconformistes, i lluitadors socials; ens priva de sumar braços i punys a la revolució. I també ens priva de desenvolupar els sentiments humans de la solidaritat i la fraternitat entre tots els pobles de la terra.

Al contrari, ens torna recelosos , desconfiats, i presa fàcil dels discursos populistes. Ens fa desviar l’atenció dels veritables botxins, dels feixistes explotadors i repressors, fent-nos creure que els diferents, els nouvinguts , els que pensen el mon d’una altra manera, son els veritables causants de les nostres crisis, de la pèrdua dels nostres recursos, les nostres feines, les nostres tradicions....

Recuperar el discurs internacionalista dels juraments de Mauthausen i Buchenwald. Recuperar la sostenibilitat en majúscules, es a dir, l’equilibri ecològic , econòmic i social, un repartiment just i solidari de la riquesa, i una protecció ferma i decidida del medi ambient, i una aposta inequívoca per a la educació de les persones en valors, son  la millor eina per combatre el feixisme.