Un plaer i un honor poder anar presentant aquest llibre, que ressegueix la història del meu pare, però també tot el que va representar el nacisme i els camps de concentració, el camp de Buchenwald i la ciutat de Weimar, tota la feina feta amb l'Amical de Mauthausen, el Projecte Buchenwald, la Xarxa Mai Mès, i també les reflexions i propostes per combatre el feixisme avui.
(enrigistrement pel programa de radio Cubelles , amb Ecol3VNG)
Molt bones
Fa uns dies vaig tenir l’ocasió de veure la darrera
sessió, l’últim dia, de l’obra de teatre de moda d’aquest estiu a
Catalunya.....”De que parlem quan no parlem de tota aquesta merda?”
Una comèdia , o millor una tragicomèdia sobre el canvi
climàtic, que ens va fer riure força, però sobre tot que ens va fer, això
espero, pensar ....pensar en tot el que està passant , en les causes i les
conseqüències del tant anomenat canvi climàtic......Les notícies als
mitjans cada dia ens posen la pell de
gallina o els pels de punta, com vulgueu, amb imatges que sembla impossible que
deixin a algú indiferent . Incendis, inundacions, terratrèmols, sequeres, i un
llarg etc.
I fa també molts
pocs dies les NNUU han publicat l’informe anual del panell d’experts sobre el
canvi climàtic. I les conclusions no poden ser més esfereïdores . Estem traspassant , sinó ho hem fet ja, el
límit . El punt de no retorn. L’augment de l’escalfament global, de la
temperatura mitjana del planeta, te unes conseqüències mortals per la
humanitat.
Vaja, que estem malament, molt malament...fatal....
Però perquè ? quin es l’origen del problema ?
Resumidament . Dit clarament: el capitalisme!
Les polítiques capitalistes , neoliberals, que premien
l’enriquiment de classes dominants, de minories i elits que acumulen la major part de la riquesa del planeta. I que
per fer-ho no tenen cap mania en destruir els recursos naturals, contaminar,
explotar persones i corrompre governs.
I on trobem l’esperança ?
en una altra paraula , també massa maltractada: la SOSTENIBILITAT.
us sembla una paraula nova? Doncs no. Te ja molts anys , concretament de
finals dels anys 80.....
Avui quasi tothom coneix a la sueca de moda? Si, aquesta
noia, La Greta Thunberg, una activista mediambiental que amb la seva tenacitat
i perseverança ha lograt crear , sobre tot entre els i les joves, una
consciencia de que s’ha d’actuar ja per aturar el canvi climàtic...
Però abans de la Cimera de Rio de 1992, on es va definir
l’agenda 21 , una altra persona nòrdica, en aquest cas la ex-primera ministra noruega Gro Harlem
Brundtland que va liderar el famós Informe Brundtland , un informe publicat al 1987 per les NNUU , que enfrontava i
contrastava el desenvolupament econòmic amb la sostenibilitat ambiental. Per primera vegada
es posaven front a front la economia, el
creixement´, l’us de les matèries primeres,
vers la conservació, la protecció dels ecosistemes i de la vida al
planeta.
Es a dir es va posar sobre la taula aquest concepte SOSTENIBILITAT.
Però sabem que és la sostenibilitat ?
En el mateix informe Brundtland, ja es diu que
sostenibilitat vol dir que nosaltres podem utilitzar els recursos de la terra,
del planeta, de manera que les properes generacions puguin disposar també dels
mateixos recursos.
És a dir, que la recuperació dels recursos naturals, del
planeta, es faci al mateix ritme que la seva utilització. Perquè ens entenguem,
si tenim un bosc i tallem un arbre, dons al mateix temps en plantem un altre,
de manera que sempre hi hagin els mateixos, i les properes generacions puguin
seguir utilitzant aquest recurs.
Però sabem que això no passa, que l’ús i la destrucció
dels recursos naturals va molt més ràpid que a seva reposició. I cada vegada ,
cada any, la data límit de l’equilibri, de capacitat de recuperació del planeta
arriba més aviat. Hores d’ara ja hem sobrepassat aquesta fita del 2021. Si tots
els països del mon tinguessin el mateix ritme de consum, es necessitaria quasi
tres planetes per satisfer aquesta
inconscient tendència....
Que si, que estem molt malament.....
Però tornem a la Sostenibilitat. La sostenibilitat es un
concepte una manera d’entendre i viure el mon i la vida que es basa en tres
principis indissociables: la ECOLOGIA, la ECONOMIA i la EQUITAT. Es la famosa
fórmula E3.
O sigui que no hi pot haver sostenibilitat sinó tenim
cura del medi ambient, es a dir de la biodiversitat, dels ecosistemes, dels
boscos, les plantes, els animals, l’aigua.....
Sinó som capaços de construir un sistema econòmic
equilibrat, basat en el que ara en diem l’economia circular, o tot te un sentit
i una mesura.
I sobre tot sinó som capaços de construir una societat
justa. Basada en els drets humans i civils, en el repartiment equitatiu de la
riquesa, en els drets de les minories, que aboleix la pobresa, que protegeix el
bé comú, els serveis públics i enforteix la democràcia en el màxim exponent
d’aquesta paraula.
Sostenibilitat, Objectius de desenvolupament sostenible,
democràcia, comunitat, respecte.......aquest es el camí per a mitigar i adaptar
nos al canvi climàtic.
Que us sembla si ens hi posem ja?
Apa , salut.
No hi ha dubte de que un dels comentaris i reflexions més esteses dins de qualsevol moviment, associació, grup social o col·lectiu, és el de la manca de continuïtat, de relleu. Dit d’una manera més planera, com és que costa tant que la gent s’involucri i participi activament, per això en diem activisme, dels moviments socials, polítics, veïnals, etc etc?
I aquest fet s’agreuja amb el que podríem anomenar “bretxa d’edat”, quan ens preguntem com és que els joves no venen a participar dels moviments i els projectes de les entitats, associacions o qualsevol mena de col·lectiu ?
Un anàlisi , superficial cert, de qui hi ha majoritàriament al capdavant de les entitats, i una mirada als fòrums de debat de qualsevol tipus, ens fa adonar del promig elevat d’edat dels assistents. Ja sé que es una evidècia. Però ho he volgut remarcar.
A partir d’aquí, tornem a la pregunta inicial. Què passa amb el relleu? Per què la gent no s’incorpora a l’activisme (de qualsevol causa....)? per què els joves semblen estar distants.....? no els interessa? No en són sensibles?
No fa gaire, mentre un grup (perdoneu la gosadia....) d’activistes, els de “tota la vida” discutíem i una vegada més ens queixàvem de la manca de substituts, de la presència de joves als nostres moviments, una veu clarivident va apostar: “No vindran fins que vosaltres no marxeu”. Sabies paraules. I un potent missatge per a reflexionar. I una reflexió que ens obra o aboca a un seguit d’altres intuïcions que cal destriar.
És evident que la gent més jove té un potencial extraordinari, un coneixement en moltes matèries molt superior a nosaltres, una visió del món diferent (per això són joves) i lògicament unes estratègies i unes maneres de fer diferents. I segur que el que volen és promoure, o proposar o imposar, la seva manera de gestionar. El món canvia constantment , i les maneres de pensar i de fer, també.
Però aleshores què fem amb la gent gran? Què fem amb els que fins ara havíem tirat del carro ? els que havíem dedicat els nostres esforços a tantes causes diferents, algunes perdudes i altres amb continuïtat necessària.....
La gent més gran, som un ajut o un destorb ?
La resposta no és gens fàcil. Per una banda, és evident que la joventut , com dèiem, té més força, coneixements, esperit rebel, maneig de les noves tecnologies..... però per altra, la gent més gran te aquest valor (possiblement tant menystingut avui) que és la experiència i un llarg coneixement de molts aspectes de la vida fruït de llargues reflexions, de molts experiments , de molts intents de canviar el món, de moltes ensopegades , de cometre molts errors...en definitiva una llarga experiència de la vida, precisament per haver-la viscut...
Aleshores la pregunta clau és doncs si les dues coses són importants, com fem el traspàs ? o com fem la transició ? com deixem pas, deixem espai als joves, però sense manllevar el coneixement i l’experiència dels grans....?
Com sempre hi ha uns valors o principis que ens poden ajudar. Els valors de la tolerància, la modèstia, pensar que qualsevol persona no ho sap tot, però que tothom té coses que pot aportar i que de qualsevol persona, jove o gran, sempre es pot aprendre. Aquest valor, precisament de voler (i saber) aprendre. Reconèixer el valor dels altres i acceptar que no hi ha ningú imprescindible ni ningú que pugui conduir eternament una causa o una entitat.
Cal saber deixar pas, fer un pas al costat i obrir espais als nous participants i activistes, fins i tot quan pensen diferent o aporten altres visions de la situació, i altres mecanismes de gestió. Cal acompanyar als “aprenents” , però deixar-los volar ben aviat; Fer aquest pas al costat i deixar pas, sortir de l’escena, però quedar-se a la platea, per poder aportar aquesta visió des de l’experiència, el consell del savi que ha viscut, la orientació i la opinió sense la pressió de voler imposar cap criteri.
En el fons , com quasi sempre, hi ha una paraula clau: complementarietat. Les dues mirades la rauxa del jove i el seny del gran son necessàries , és complementen. I amb la tan anomenada educació, formació per a gestionar el bé comú, la comunitat, la cosa pública, segurament entendrem que no podem prescindir de cap d’aquests valors. Que senzillament hem d’aprendre a posar , com en un puzle, cadascun al seu lloc.
Posa els pels de punta contemplar aquest impressionant monument a la memoria, al municipi de El Torno, molt a prop de Plasencia. Monument als oblidats de la guerra civil i de la dictadura..........Ens queda molta feina per fer....
La propera assemblea general de l’Amical de Mauthausen i altres camps del proper 19 de juny, serà la meva darrera assemblea com a President de l’associació.
Ho deixo per això i per altres motius
que ara mateix no venen al cas. Passo a
ser voluntari, per a seguir treballant
en els projectes Buchenwald, i donar suport a l’associació en tot allò que se’m
demani, especialment en el suport a la Xarxa Mai Més.
Seguiré lluitant com sempre, per la
memòria de la deportació, i pels valors republicans amb l’Amical i en altres
fronts, lluitant contra el feixisme, en l'àmbit més actual, i amb altres
projectes i entitats més vinculades a la realitat d'avui, i on pugui
col·laborar per fer el que sempre he intentat, que es fer el món una miqueta
millor....
Per la meva banda, ha estat un honor i
una gran responsabilitat presidir Amical de Mauthausen. He intentat fer-ho el
millor que he sabut, segurament amb molts errors i potser també sense haver
sabut explicar algunes idees o projectes, i que això hagi causat algun malestar
en algun moment.
Espero que l'Amical sigui, segueixi
sent, una associació plural, tolerant, integradora de diferents sensibilitats i
on se segueixin complementant les diferents maneres d'abordar la història i
sobretot de comunicar-la. No podem oblidar quin és el nostre paper i que la
difícil tasca que assumim des de tants anys enrere, exigeix sumar esforços,
col·laborar, adaptar-se als nous temps, als nous instruments i als nous
llenguatges. Parafrasejant els juraments de Buchenwald i de Mauthausen, la
nostra missió és acabar definitivament amb el feixisme i construir el món
lliure, just i en pau.
Però crec que en aquest comiat és important fer l'anàlisi de la situació
present des d'una perspectiva global. Des de l’Amical tirem endavant múltiples accions i projectes que desenvolupem
en molts camps, des de la investigació, arxiu, publicacions, a la
sensibilització, divulgació i comunicació en centres educatius i en xarxes
socials, passant pels nombrosos actes commemoratius, i un llarg etc.
Per això, crec més important ressenyar
el nostre paper i la nostra responsabilitat en mantenir aquesta memòria de la
deportació republicana, i fer-ho en aquests temps on el perill d'involució i de
creixement de l'extrema dreta és ja palpable i el nostre compromís en la lluita
contra el feixisme mantenint vius els juraments de Mauthausen i de Buchenwald
és absolutament imprescindible. Per això, crec vital, millorar i ampliar el
nostre camp d'acció, millorar la nostra capacitat operativa, consolidar els
nostres projectes com la Xarxa Mai Més.
Les propostes per al futur immediat,
passen sens dubte, per aquests projectes transversals, per mantenir i augmentar
les relacions i els contactes amb les institucions, tant locals, com regionals
i nacionals. Però també amb les internacionals.
I així mateix amb les associacions
germanes. Sense perdre el lideratge, i el paper referent històric que l'Amical
té, és important teixir i millorar complicitats amb tots els camps, amb els
seus memorials i els seus comitès internacionals, treballant per introduir la
nostra presència en ells. Treballar per enfortir la nostra fraternal relació
amb l'Amical de Mauthausen de França, i també amb les altres associacions com
l'Associació Francesa de Buchenwald, la de Sachsenhausen o la FIR o la ANED
italiana.
I a casa nostra, no podem avançar,
sense reconèixer la pluralitat de les diferents associacions o amicals creades
a Espanya. Hem apropar-nos a elles, a totes, i afavorir la suma d'esforços i la
creació d'objectius comuns. Potser ja va sent hora de proposar la creació de la
Federació d’Amicals Ibèriques (FIR?) O una plataforma o coordinadora que uneixi
a familiars, estudiosos i activistes per la memòria.
