Mirada al Mon

SOSTENIBILITAT, DECREIXEMENT I TRANSICIÓ
Apunts per entendre el procés


Introducció

Els estudis científics , les dades objectives, els nombrosos observadors que any rera any, exposen a la comunitat internacional els seus treballs, posen en evidencia de manera incontestable, que la terra, el planeta terra, es troba davant d’una crisi greu de supervivència. Una crisi que a lo llarg dels milions d’anys de vida del planeta s’ha anat repetint i possiblement superant, però que ara te una dimensió molt més preocupant, perquè afecta a la pròpia capacitat de recuperació del mateix planeta.


La destrucció dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació de les aigües, sols i aire, el canvi del clima, i un llarg etc, posen en seriós perill de supervivència el planeta blau, i amb ell , la vida com avui la coneixem.

la necessitat del canvi.

La terra es un organisme viu, que funciona de manera ecosistèmica, que manté un equilibri fràgil entre tots els seus processos de formació de matèria i recursos, de consum energètic, i de reutilització i aprofitament constant dels seus propis recursos. Animals i plantes, aire i aigua, intercanvien constantment fluxos d’energia i materials, per a mantenir aquest equilibri.

Però aquest equilibri, es fràgil com dèiem, i el planeta no pot absorbir i assimilar el constant abús de matèria i energia, per permetre el creixement salvatge d’aquests darrers anys. Quan s’estira més el braç que la màniga, es camina cap a l’esgotament progressiu dels recursos i del planeta. El creixement té límits i els estem sobrepassant.

El mal us dels recursos, la degradació constant de l’entorn, porta paral·lelament a l’esgotament del planeta, l‘augment de la pobresa, fruit d’un injust repartiment dels recursos, i fruit també dels efectes del canvi climàtic sobre els països més empobrits.

Aquest model també comporta un augment de la militarització del planeta, de la cursa d’armaments, dels conflictes regionals, habitualment al sud, per mantenir el control del nord sobre els recursos naturals. La militarització del mon te el seu màxim exponent en el perill nuclear, amb una capacitat emmagatzemada avui de destruir més de 40 vegades la terra.

Es evident que la terra encara una exigència de canvi inajornable, la situació del mon, avui, sembla marcada ja per una data improrrogable per actuar.

Antecedents

El mon però ha viscut moltes situacions crítiques, polítiques, econòmiques , socials i ambientals, i , afortunadament la pròpia humanitat ha anat creant els seus moviments de canvi. En cada moment de la història, persones i grups, amb més o menys fortuna han intentat redreçar el camí d’aquesta història i portar-lo cap a l’estat més social.

En èpoques més recents, a partir del S.XVIII, la revolució francesa, la revolució industrial, la lluita de classes, el marxisme i el comunisme, l'anarquisme, el sindicalisme, el pacifisme i la no violència de Gandhi, i més recentment l’ ecologisme, l’altermundisme i la globalització i la sostenibilitat, han posant el seu marc teòric (i pràctic) al servei del canvi. Fins arribar als moviments actuals del Decreixement i la Transició.

La sostenibilitat

La sostenibilitat es un terme que neix, a partir de l’informe Brutland, de les NNUU l’any 1987, que donarà lloc posteriorment a la Cimera de Rio del 1992, i que es defineix com” la utilització dels recursos de manera que faci possible, que sempre en quedin iguals per a les properes generacions”

La sostenbilitat es un procés que no sols te a veure amb les qüestions ambientals o estrictament ecològiques, sinó que posa èmfasi també en els aspectes econòmics i socials (equitat) de la gestió social. Es defineix també ambla formula S= E3, Sostenibilitat= Ecologia, Economia, Equitat).

La sostenibilitat te com a base la solidaritat en els seus tres aspectes principals. La Solidaritat Internacional, entre els pobles i països que integren el planeta; la Solidaritat Interterritorial, entre els territoris i zones d’un mateix país; i la Solidaritat Intergeneracional, en relació a la conservació de l’entorn pels ciutadans del demà.

La carta d’Aalborg, representa l’intent de les ciutats, d’apropar la sostenibilitat als ciutadans i de posar en marxa, a travers de les Agendes 21 locals, processos de canvi més reals i concrets.

El decreixement

Hem vist que cal posar límits al creixement salvatge, i que la capacitat del planeta de recuperar-se i de mantenir el seu equilibri es limitada; Per això cal cercar els mecanisme per a posar fre al consum de matèries primeres i recursos i posar fre a la dependència del petroli i dels combustibles fòssils, principals responsables de l’emissió a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle i de l’escalfament del planeta i en conseqüència del canvi climàtic.

El fi de la dependència del petroli, condicionat especialment pel seu esgotament, convertirà aquest fenomen, el peak-oil, en un nou escenari per la humanitat que es veurà obligada a fer nous plantejaments energètics i dels recursos. Caldrà tornar als plantejament de la sostenibilitat , cercant el tancament dels cercles vitals de funcionament dels ecosistemes, tant pel que fa a l’energia com als recursos, amb els principis bàsics de la Reducció, Reutilització i Reciclatge , que conformen el paradigma teòric del decreixement.

La sostenibilitat sota la òptica del decreixement promou l’autosuficiència, lligada als conceptes de proximitat, productes locals, qualitat, filosofia Km.0, i 0 emissions de C02.

La transició

Sabem d’on venim, sabem com està el mon, i sabem on volem anar: cap un mon més just, solidari i sostenible. Però com es fa aquest camí, quin es aquest camí?

La voluntat de canvi, de moviment, de transformació, s’expressa actualment sota les iniciatives de transició. Un ampli moviment, que comporta unes característiques diferents respecte al que fins ara manifestaven altres moviments. Es un moviment ciutadà de base; es personal, individual ; Es constructiu, positiu, no només de denuncia i crítica; es inclusiu, flexible, ampli, divers; i impulsa el treball en xarxa.

Els seus conceptes bàsics són la permacultura, entesa com a cultura permanent i lligada a la gestió sostenible dels recursos naturals, especialment de la agricultura, cultura tradicional, respectuosa amb el entorn, lligada als cicles de la naturalesa; i la resiliència, la capacitat d’adaptar-se i de resistir als canvis provocats per la crisi del petroli i la modificació dels hàbits de consum desenvolupats els darrers anys.

Pobresa, subdesenvolupament i transició

La crisi que afecta al planeta te però efectes desiguals segons el lloc d’incidència. No es el mateix, el resultat de les pluges, la sequera o els tifons, als països del nord que als empobrits països del sud. El canvi climàtic, castiga més severament els territoris que han patit l’espoliació colonialista i el canvi del cicle de pluges, la pèrdua de collites, la mort del bestiar per manca d’aigua, o la inestabilitat política i les guerres , afecten més a aquells que no disposen de la capacitat econòmica, estructural o administrativa, per a fer front ala prevenció o a la reconstrucció.

La sostenibilitat i la transició, no poden defugir d’incorporar un component social i econòmic, polític en definitiva, de justícia social. Les iniciatives de transició, es concreten en l’acció local i personal, però no poden perdre de vista la globalitat i la interdependència de totes les accions que es duen a terme a la Terra.

La promoció de les energies renovables, de l’agricultura biològica, del reciclatge de resius, etc, etc, es un compromís ambiental, però també un comprimís de solidaritat amb la resta de la humanitat i un compromís de justícia vers ella.
Per altra banda, la permacultura es la base del funcionament als països empobrits, on la tradició es manté encara molt viva, i els valors de la transició son plenament vigents. Els mètodes de conreu, i els plantejaments davant de la natura i la biodiversitat son avui aspectes que la transició a la societat occidental ha de recuperar i potenciar.

Com ho ha de fer, amb els coneixements i els valors acumulats per la gent gran, l’experiència dels quals, resulta imprescindible avui per a fer front als canvis que s’apropen.

Sostenibilitat, decreixement i transició

En definitiva, que ens trobem en una etapa marcada per la necessitat de canvi, i a on cal aprofitar, sumar, tots els recursos i sinergies possibles. Ningú es prescindible i tothom es necessari, per construir un marc de treball basat en la “suma” i el “treball en xarxa”.

L’objectiu es un nou mon, amb nous models i noves regles, un mon SOSTENIBLE; per assolir-lo cal decréixer, cal repensar l’ús dels recursos i del planeta, cal retornar a la mida humana i al respecte per la natura, per trobar l’equilibri i aturar el progressiu desgast de l aterra, fins al límit de la seva autodestrucció, cal utilitzar un mètode, el DECREIXEMENT, per esdevenir sostenibles.

I el procés, el camí cap a l’objectiu de la sostenibilitat es la TRANSICIÓ. El desenvolupament d’experiències locals, de grups de treball, que vagin teixint una xarxa que a l’hora que transforma l’espai i el sistemes de gestió, també transforma la consciencia, individual i col·lectiva, per crear el nou model de societat.

Un model de societat , però que ha de preveure, més enllà dels espais individuals o grupals, com es fa la gestió de lo comú, de la res- publica. L’autosuficiència, l’autosostenibilitat i la política de Km.0, han de contemplar, però, per motius d’eficàcia i eficiència, però també de coordinació i solidaritat, com es gestiona els elements comunitaris, especialment en comunitats de nivell mig o gran, i com es dota de la justa qualitat de vida aquelles persones que viuen en indrets o regions poc afavorides pels recursos naturals.

Sostenibilitat, canvi i justícia, no poden deslligar-se.