XINA, JOCS OLIMPICS I ALTRES HIPOCRESIES
La gent que ja hem passat el mig segle, deu ni do les coses que hem vist. Des de l’arribada a la lluna, la mort de Franco, la guerra del Viet-Nam o el naixement de l’internet. I tot això ens ajuda a constatar dues grans veritats: el ser humà es terriblement hipòcrita i no te gens de memòria.
Aquests dies la Xina està en focus de l’atenció i l’informació internacional. Malgrat els Jocs Olímpics no semblen córrer perill, si que s’està aprofitant la proximitat de l’esdeveniment esportiu per a carregar contra l’anomenat gegant asiàtic. Però es justa aquesta persecució política i mediàtica? O la manca de memòria històrica i l’hipocresia ens enterboleixen la vista i el criteri objectiu?
Repassem les principals acusacions a la Xina: La opressió al Tibet, la manca de respecte als drets humans, i l’excés de contaminació.
Deixant de banda, els valors positius polítics i socials del país comunista, la seva històrica lluita per a modernitzar el país, per a donar resposta a les necessitats dels milions i milions dels seus ciutadans, per a dotar-los de cultura, sanitat i infraestructures. Recordem alló de que els xinesos anaven tots en bicicleta i tots vestits iguals ( a l’estil Mao)…..però….TOTS anaven vestits i es podien desplaçar en bicicleta , cosa que no ha passat ni passa encara avui en la majoria de països del mon, occident inclòs.
Deixant de banda aquestes consideracions, potser si que podríem estar d’acord en les denuncies a la Xina. Però, mirem-ho amb objectivitat i perspectiva.
La Xina contamina , segur. Però tan aviat hem oblidat que occident ha arribat al famós estat del benestar a costa de desenvolupar una revolució industrial que va acabar amb tots els recursos naturals a Europa, Africa i Amèrica, contaminant tots els seus rius i aqüífers, i talant la majoria dels seus boscos ? Ja no ens en recordem que EE.UU, Japó o la mateixa Rússia posen grans traves al protocol de Kyoto per a poder seguir llançant a l’atmosfera milions de tones de gasos d’efecte hivernacle i essent els principals culpables de l’escalfament global? Ens oblidem de les nombroses empreses i transnacionals que s’instal·len a països del sud per a poder contaminar amb major impunitat?
La Xina oprimeix el Tibet ? podríem parlar-ne. Però no es menys cert que el Marroc oprimeix al poble Saharaui, Turquia oprimeix al Poble Kurd, els EE.UU oprimeixen l’Iraq i mantenen un vergonyós camp de concentració a Guantanamo, Israel massacra als palestins……i així un llarg etc, que no sembla inspirar gaire a tots aquests que ara es llencen al carrer a intentar apagar el pas de la flama olímpica.
Ens agradaria veure tota aquesta gent manifestant-se davant camps i pavellons tractant d’impedir que equips israelians o turcs no juguessin la lliga europea de Basquet o la Champions; i per que no protestant davant els equips americans o marroquins, o denunciant Sierra Leone o el Congo. Però, no, tots aquests països i molts altres més, participen sense cap problema en els propis Jocs i en la resta de competicions.
Perquè doncs la Xina? Segurament perquè hi ha molt desconeixement, una por subconscient, o senzillament enveja. Enveja d’un país, que malgrat tot cada cop està més i millor preparat, i on la suma de capacitat tècnica, i disciplina i paciència orientals poden esdevenir un fenomen extraordinari.
Que té el Tibet que no puguin tenir els altres pobles oprimits? Esnobisme d’occident que després de convertir-se en el paradís de la superficialitat i el materialisme, ara intenta aplacar la seva mala consciencia defensant una causa en la que no creu. Si occident vol guanyar-se el cel que deixi de comerciar amb armes i inverteixi en eradicar la fam.
Un boicot als Jocs Olímpics, només perjudica als atletes,als esportistes que durant quatre anys s’han preparat i han somniat en ser a la cita olímpica. Ells es mereixen el respecte i el recolzament de tots. El seu esforç no pot ser avortat per la hipocresia d’uns polítics i uns sectors socials que s’han acostumat a mirar a l’altre costat i a no sentir ni escoltar el que deurien.
Enric Garriga Elies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada