Introducció
Des de ja fa molts dies, l’Ortoll s’ha convertit en un dels debats ciutadans més intensos, al carrer, als mitjans de comunicació i en l’àmbit polític institucional. I això no és ni causal ni banal. L’Ortoll no és simplement un espai de la ciutat, una part més o menys gran del mapa del municipi. Es molt més que això, es un dels pocs espais sense urbanitzar , que acull un ampli llistat de valors naturals, paisatgístics i arqueològics, i representa a l’hora un element emblemàtic d’una manera de pensar i de fer, i del model de ciutat en que volem convertir la Vilanova del Futur.
Definició de l’espai
Sota aquest nom genèric de l’Ortoll trobem una amplia parcel•la dividida en dues zones Ortoll I i Ortoll II , que va des del Torrent de Sant Joan a l’est fins a un espai entre el racó de Santa Llúcia i Platja Llarga a l’oest, la via del tren al sud i l’Aragai i els Franciscans al nord. Un espai connectat amb altres espais d’interès natural com la Millera, mas de l’Esquerrer de baix i de dalt o la Platja LLarga . Un total de 97,53 Ha. d’espais agrícoles, pinedes, camins i algunes masies i edificacions.
El planejament
Part del problema i del debat, resideix sens dubte en la planificació, el planejament, que d’acord amb el Pla General Urbanístic de la vila, aprovat l’any 1981 i revisat el 2001, atorgava a aquest espai la consideració de sol urbanitzable. Amb una visió força allunyada de la sensibilitat ambiental i social actual, hom pretenia fer créixer la ciutat fins a límits superiors, possiblement, a la seva pròpia capacitat de càrrega.
El model de ciutat i de creixement
Urbanitzar o protegir l’Ortoll? No es una qüestió urbanística, es un debat polític i social, sobre el model de ciutat que volem, una ciutat de i per les persones, o una ciutat dormitori i de ciment. Una ciutat de cotxes o una ciutat amable per caminar i compartir. Tots els creixements tenen límits, en l’ús dels recursos com l’aigua, l’energia o el sol, en la gestió dels residus, en la ocupació i el treball. Totes les coordenades han de mantenir aquest equilibri ecosistèmic si es vol sobreviure.
Perquè cal salvar l’Ortoll
Son molts els arguments per a protegir l’Ortoll, ambientals, patrimonials, paisatgístics o socials.
Des del punt del medi ambient, l’Ortoll presenta una clara implicació en tres aspectes fonamentals : els espais verds i naturals, la mobilitat i el canvi climàtic.
La ciutat necessita gaudir d’espais de lleure i tranquil•litat, espais naturals o renaturalitzats on poder passejar, córrer, anar amb bicicleta, i estar en contacte amb plantes i arbres. Espais lluny de la dictadura del ciment i l’asfalt on sigui fàcil el contacte amb la terra i la natura.
Aquests espais verds, autèntics pulmons dels municipis son cabdals per a la bona salut de les persones i del planeta. Arbres i plantes capten el C02 i generen oxigen, contribuint així a mitigar el canvi climàtic i els efectes devastadors de l’escalfament global. Necessitem respirar millor alhora que evitar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
I precisament una de les fonts principals d’emissió el trobem en la combustió dels combustibles fòssils i en els motors dels vehicles, els cotxes. Protegir i conservar l’Ortoll, vol dir també, evitar la seva invasió i partició per a vies rapides que puguin unir la vila amb la platja. Plantejar això no vol dir comunicar millor la ciutat, sinó omplir-la de vehicles, de fums, de soroll, i caos circulatori. Protegir l’Ortoll vol dir també apostar per un sistema de transport sostenible, millorant el transport públic, l’accés en bicicleta i de vianants, els camins i els senders, etc, etc.
Des del punt de vista paisatgístic, representa la conservació d’un espai agrícola i natural costaner, lligat a la imatge i visió de la ciutat. Pins, garrofers, matolls i garrigues ,marges de pedra i camins conformen un paisatge que podria convertir-se en un gran parc urbà, intermunicipal entre Cubelles i Vilanova, al igual que els colls ho son entre Sitges, Ribes i Vilanova.
I en l’àmbit patrimonial, l’Ortoll guarda en el seu si part de l’historia més antiga dels orígens de la vila ibera i romana sota les runes de del jaciment arqueològic de l’Adarrò. Un jaciment, que diuen els especialistes pot ser dels més importants de Catalunya en extensió i valor, i que en canvi resta malmès sota algunes edificacions irregulars per no dir il•legals, i que podria representar un extraordinari contrapunt turístic als valors ambientals de la zona.
Però la tasca important de protecció i conservació de l’Ortoll, no s’ha de veure com un fenomen aïllat, com la lluita per un espai únic. Paisatge, territori, medi ambient, sempre han de gaudir d’una mirada més amplia, d’un zoom que pugui agafar la unitat sistèmica ambiental del territori. Els espais naturals i la biodiversitat depenen per a la seva supervivència i equilibri, de la imprescindible connexió que possibiliti l’intercanvi i la relació entre espècies i sistemes vius.
Així no es viable parlar de l’Ortoll sense fer esment a altres espais importants de la nostra comarca com els Colls , la Millera, la Platja Llarga, els espais agrícoles, la riera de Ribes o el riu Foix i la important xarxa de camins que vertebra el territori i enllaça amb altres espais naturals com els parcs naturals del Garraf, d’Olerdola i del Foix.
Com salvem l’Ortoll
Cal doncs posar les bases per a una defensa efectiva de l’Ortoll. I per aconseguir aquesta fita, cal avançar en tres línies prou clares: legal, política i social.
La voluntat política de protegir i conservar aquest espai emblemàtic per la ciutat, que s’ha de transformar en una proposta clara i eficient de modificació del pla general per a encabir-hi la formula legal adient que eviti les tentacions i les futures especulacions sobre l’Ortoll.
Afortunadament la societat es cada cop més conscient del que vol i del que cal fer per aconseguir-ho, indignada, però també propositiva, segur que trobarà el consens unitari per a demanar i exigir que cal “salvar l’Ortoll”.
Enric Garriga
Vilanova Transició
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada